Inici Entrevistes Toni Navarro, coordinador del Correllengua: “Animo les entitats a agafar el relleu...

Toni Navarro, coordinador del Correllengua: “Animo les entitats a agafar el relleu de cara a l’any vinent”

80

Ens posem en contacte amb en Toni Navarro per entrevistar-lo en qualitat de coordinador de la comissió que, enguany, ha recuperat el Correllengua al poble. Des del 21 de setembre i fins el passat 25 de novembre, a Llagostera, un total de nou actes s’han emmarcat dins aquesta campanya promoguda arreu dels Països Catalans per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).

  • Com, quan i on neix la voluntat de retornar el Correllengua al municipi? Quins en són els principals motius? Com neix aquesta comissió organitzadora?

Quan el grup d’Esquerra va veure que un any més no s’havia pogut engrescar cap entitat perquè tirés endavant el Correllengua, es va creure oportú agafar nosaltres el relleu del que havia fet fa uns anys el grup de Joves per la Terra. El moment actual convida a no deixar de banda cap oportunitat per reivindicar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació catalana, els Països Catalans.

Teníem clar que el Correllengua ha de ser un moviment de la societat civil, per la qual cosa no era convenient vehicular-ho únicament des del grup d’Esquerra. Per això vam impulsar una comissió del Correllengua, que vam intentar que fos el més plural possible, amb la participació d’entitats de tota mena, grups polítics i persones a títol individual.

  • Molta gent potser ha sentit parlar del Correllengua però no acaba de saber exactament d’on surt i amb quins objectius. Podries explicar-los-ho una mica i concretar quins aspectes organitzatius venen dictats des de la CAL?

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) és una organització que des del 1996 treballa per la plena normalització lingüística, cultural i nacional arreu dels conjunt dels Països Catalans. Per assolir aquest objectiu, es promouen diferents activitats, que han de garantir un futur per al català com a llengua innovadora, integradora i desacomplexada. Aquestes activitats les promouen diferents entitats, organitzacions i col·lectius del conjunt del territori català. La CAL, a través del Correllengua, marca el lema de l’any, i  a partir d’aquí es dóna plena autonomia a les organitzacions locals, sense cap mena d’ingerència.

  • Des de la comissió organitzadora, en termes generals, quina valoració en feu?

Molt i molt positiva. Cadascuna de les activitats i exposicions, muntades per diferents responsables de la comissió, han estat francament exitoses pel que fa a la qualitat i a participació del conjunt de la població. Les activitats han estat prou variades (des de xerrades sobre la importància de la Nova Cançó o reflexions al voltant de la llengua i de la figura d’en Fabra, caminades per conèixer el nostre entorn i la flora dels nostres voltants, concerts, recitals poètics, programes de ràdio o la tradicional baixada de torxes).

Un aspecte a destacar és que la despesa del conjunt dels actes s’ha finançat amb els ingressos generats per la baixada de torxes i el sopar popular, pel bar del concert i per l’aportació de l’Ajuntament, de 600 euros. Malgrat que eren preus populars, l’assistència de públic ha possibilitat que els diners que entitats i grups polítics estaven disposats a aportar no fossin necessaris.

  • Les temàtiques i la naturalesa dels actes ha sigut força variada. Quin paper i compromís hi han tingut les diferents entitats del poble?

Enguany el Correllengua ha estat centrat en la Nova Cançó, un moviment artístic cultural i social d’una importància cabdal al conjunt dels Països Catalans i que va tenir molta significació a Llagostera. També ha coincidit amb l’any Fabra. La Nova Cançó i la figura d’en Fabra, doncs, han donat molt de joc a l’organització del Correllengua. A més, hem tingut la sort de comptar amb personalitats molt importants en el camp que tractàvem com Mariàngela Vilallonga, Carme Junyent, Xavier Planes, Salem Zenia o Carles Rabassa. També ha estat importantíssima la participació d’entitats i grups musicals del poble i rapsodes locals que han contribuït positivament en l’èxit del Correllengua.

  • Tindrem Correllengua l’any 2019? Quins aspectes penseu que caldrà millorar o modificar?

Malgrat la valoració satisfactòria que fem, tot és millorable. Seria bo, en aquest sentit, comptar amb la implicació de més entitats, per fer del Correllengua un moviment reivindicatiu, transversal i cohesionador, també per al conjunt del nostre poble. Llagostera ha demostrat que la proposta interessa. Animo a les entitats a agafar el relleu de cara a l’any vinent. A comarques gironines, només  Llagostera i Bescanó han organitzat el Correllengua enguany. Hem d’esperar que la flama s’estengui. En qualsevol cas, és tasca de tots mantenir-la al nostre poble.

No voldria acabar aquesta entrevista sense recordar la bona tasca que durant diferents anys van fer Joves per la Terra. Tots en tenim un bon record, i cal agrair-los la seva dedicació.

Gràcies pel teu temps i per atendre’ns, Toni.