Inici Entrevistes Polèmica per l’anunci de no obertura d’El Niu

Polèmica per l’anunci de no obertura d’El Niu

298
El Niu. Foto: Èdgar Ribot.

Arran dels últims esdeveniments, conversem amb els pares impulsors de Salvem El Niu, l’AFA de les llars d’infants i la regidora d’Educació

El passat 5 de juny, mitjançant un comunicat, l’Ajuntament va anunciar que garantia l’escolarització de tots els infants preinscrits a les llars d’infants de Llagostera. I que, essent 93 el nombre de sol·licituds, s’optava per concentrar-los a la llar d’infants El Carrilet –la qual compta amb una capacitat per a 107 nens. Pel que fa a serveis extres (servei Bon dia i menjador), el govern municipal hi exposava que 9 infants quedaran en llista d’espera pel que fa a menjador –alhora que preveuen actuacions per a que la capacitat d’aquest servei pugui augmentar. Alhora, el text esgrimia arguments d’optimització econòmica per explicar la decisió. En la mateixa línia, aquesta setmana ha estat publicat a El Butlletí l’article El valor i el cost dels serveis per part del PDeCAT, on es reafirmava la decisió i els arguments del Govern.

Immediatament, la notícia va generar impacte, especialment al si de les famílies usuàries d’El Niu. Algunes han organitzat un moviment contrari al seu tancament, Salvem El Niu –que va manifestar-se el passat divendres 8 a la plaça Catalunya– al qual l’AFA ha donat ple suport. Per la seva banda, els partits a l’oposició també continuen reclamant l’obertura dels dos centres. Finalment, aquests fets han propiciat diverses reunions entre l’Ajuntament i persones involucrades.

Per a comprendre millor les posicions enfrontades en aquesta qüestió, així com la situació de l’educació infantil a Llagostera –que des de 2011 compta amb les dues llars funcionant sota una mateixa direcció i equip de professionals– hem conversat amb mares afectades pel tancament (Anna Pons i Anna Oliveras), el president i el secretari de l’AFA (Àlex Maqueda i Xevi Ramírez) i la regidora d’Educació, Anna Hereu. L’equip directiu de les llars ha preferit de declinar l’oferiment.

Dates, xifres i arguments de l’Ajuntament

«Des que es va inaugurar el Carrilet l’any 2009, les bases dicten que es prioritza l’escolarització d’El Carrilet en detriment del Niu. Quan el número d’alumnes no es poden absorbir completament al Carrilet, el Niu obre les aules que siguin necessàries per a garantir l’escolarització de tots els nens i nenes. Es dona prioritat al Carrilet perquè degut a la seva situació la mobilitat és millor que no pas el Niu, a més el pati és més gran. No obstant, si es decidís canviar i prioritzar el Niu, no hi hauria problema ja que la capacitat d’ambdós centres és la mateixa, 107 alumnes» ens apuntava aquesta setmana la regidora. Les mares afectades, en canvi, consideraven El Niu en una posició molt cèntrica al poble i molt còmode per als avis que hi acompanyen els néts.

Segons comenta la regidora Anna Hereu, no és el primer any que sols hi ha una llar d’infants oberta, quan hi havia el Niu sols s’obria el Niu, quan hi havia el Carrilet i s’estava arranjat el Niu, sols es va obrir el Carrilet, i quan hi havia disponibles les dues llars d’infants hi ha hagut bastants de cursos que s’ha obert només el Carrilet. «Hi ha cicles de natalitat uns de pujades i d’altres de baixes. Actualment ens trobem en un cicle de baixada de naixements com demostren els números. Aquest curs, entre totes dues llars d’infants hi ha 122. Nascuts l’any 2015 (faran P3 l’any que ve) hi ha 106, nascuts l’any 2016 (P2 l’any que ve) 94, nascuts l’any 2017 (P1 l’any que ve) 72 i aquest any de moment hi ha hagut 35 naixements.»

Hereu afegeix que amb 93 pre-inscripcions aquest any i tenint en compte que El Carrilet té una capacitat per a 107 alumnes no hi ha motiu per obrir el Niu. Durant el curs hi poden haver-hi noves incorporacions, però són poques. En qualsevol cas queda la porta oberta a obrir les aules del Niu que siguin necessàries. Un curs es va obrir el Niu amb una sola aula de P0 amb 3 alumnes i dues educadores. S’ha de tenir en compte que es compleixen totes les ràtios (8 alumnes a P0, 11 a P1, i 20 a P2) i fins i tot no ha estat necessari augmentar-les un 10%, cosa que es permet en casos puntuals excepte a P0.

La posició de les famílies entrevistades

En iniciar les converses els pares ens concreten les seves situacions. L’Anna Pons, que ha fet la preinscripció pel seu fill d’un any, no sap a quin centre haurà d’anar. Amb un infant de la mateixa edat, l’Anna Oliveras és una de les afectades per llista d’espera al servei de menjador, la qual cosa ens entra en controvèrsia amb l’entrevista amb la regidora en què afirmava que «finalment s’ha admès a tothom al servei de menjador, no hi ha llista d’espera». Per la seva banda, en Xevi i l’Àlex (AFA) ens expliquen que personalment el curs vinent no els afecta –els seus fills començaran P3– però que consideren que és el seu deure com a representants de les famílies  defensar que El Niu no es tanqui. Perquè hi ha consens en les famílies i estan convençuts que suposaria una pèrdua de qualitat del servei.

Divendres, 8 de juny de 2018 a la mobilització de #salvemelniu. Foto: Lídia Àvila.

També en un inici, tots han volgut subratllar que no es mouen per cap tipus d’interès ni manipulació partidista. «Hem sentit i se’ns ha dit que ERC ens ha vingut a buscar. Som nosaltres –com a pares implicats i AFA i després de reunir-nos- els que hem acudit a l’oposició, però per un tema logístic», remarca en Xevi –explicant com van considerar que a partir d’una moció al ple aconseguirien que es debatés la qüestió i tenir-hi dret a rèplica.

El projecte educatiu

Els pares també mostren insatisfacció en com s’ha gestionat la informació. «Vaig anar a les portes obertes i em va agradar molt el projecte» expressa l’Anna Oliveras, en referència a l’actual projecte educatiu –vigent des de 2015. Consideren que amb el tancament d’El Niu queda estroncat. Per contra, la regidora Anna Hereu diu que «el projecte educatiu es pot tirar endavant perfectament amb el que tenim ara amb el que tindrem el curs vinent, segons confirma la directora de la llar. El projecte és el que és i és el que es va aprovar amb l’equip directiu, equip de govern i oposició. A més, les educadores han anat a cursets i s’han format.»

«Se’ns diu que altres pobles compten amb ràtios elevades i és factible… Sabem que el que pretenen és legal i tenen els seus motius. Però dir que les ràtios no afecten el projecte i la qualitat del servei és absurd» apunten des de l’AFA. En referència a això l’Anna Oliveras cita el nou conseller d’educació, que s’ha posicionat a favor de reduir els nombres màxims de nens per aula, en la línia dels altres països europeus.

Els espais

Més enllà d’aquesta qüestió, els entrevistats ens parlen d’altres elements d’infraestructura que poden afectar el projecte educatiu. L’Àlex i en Xevi preveuen una logística molt dificultosa a l’hora de gestionar espais, especialment si volen aplicar el projecte i les diferents metodologies i activitats associades: «A hores d’ara quedaria una sola aula disponible per a experimentació, psicomotricitat, taules de llum… A més d’espai per dormir o el propi servei de menjador».

La regidora Anna Hereu ens va donar resposta de la següent manera a la problemàtica plantejada pels pares: «L’aula de psicomotricitat igualment la tindran, l’únic que s’hauran de replantejar per al següent curs és una aula d’experimentació on hi tenen taules de llum. Aquest any tindran igualment una aula de psicomotricitat més una aula suplementària a P1 i a P2. Aquest curs tenen l’aula de psicomotricitat i de les 2 d’experimentació que tenen, ara tindran l’aula que hem comentat que durant l’horari lectiu està a disposició de les educadores, ja que no està plena de nens, i llavors les hores de migdia podria ser de menjador o dormitori.. Les taules de llum les tindran igualment.»

Els serveis

En aquest sentit, les famílies expliquen com s’ha passat d’oferir 40 places de menjador a 50, i en haver rebut 59 sol·licituds, s’ha exposat que  s’hi podria incloure tothom. «Possible segur que ho és… Però en quines condicions de temps, atenció…? La massificació és el model que volem pels nostres fills i en edats crucials com aquestes? L’AFA no podem estar-hi d’acord. Si no hi hagués més remei ho entendríem, però tenim dos centres equipats per poder oferir un molt bon servei» diu en Xevi.

La regidora considera feina de tots els actors implicats trobar la solució a la gestió dels serveis: «Ara és feina de l’Ajuntament, tècnics, directora i educadores veure com s’organitza l’estona de migdia. Hi ha un menjador, un dormitori i una aula que queda lliure. De 9 a 12 i de 3 a 6 l’aula lliure la poden fer servir pel que es vulgui: aula mixta, desdoblar, etc.; de 12 a 3 aquesta aula es pot fer servir com a menjador o dormitori, segons el meu parer la faria servir de dormitori ja que es més senzill muntar i desmuntar un dormitori que un menjador. A més els alumnes poden menjar dins de la seva aula ja que no hi ha cap normativa del Departament que digui que en un moment donat no puguin menjar a l’aula. Posant-hi  bona voluntat entre tots no ha d’anar malament per ningú i menys pels nens i nenes, tindran bon dia, menjador, dormitori, aula de psicomotricitat i una aula que en moments donats canviaran de funció.»

Mobilització de #salvemelniu. 8/06/18. Foto: Lídia Àvila.

El cost

«L’estimació econòmica del curs 16/17, tot i no són números exactes, a grosso modo hi hauria un dèficit d’uns 200.000 euros. Per calcular-ho es té en compte el cost total, menys la quota dels pares menys la subvenció de la diputació que són 875 euros per alumne. S’ha de tenir en compte que a quota base és de 126 euros, fa 10 anys que no s’apuja ja que s’ha tingut en compte la situació econòmica, a més existeix una línia de subvenció que es gestiona via serveis socials per a que les famílies que no arriben puguin portar els seus fills. El curs 16/17 hi havia uns 120 alumnes, en el pròxim no arribarem a 100. A nivell econòmic es podria suportar, però el que passa és que s’ha de mirar tot, s’ha de tenir en compte que s’estan gestionant diners públics que són de tot, i no  tracte d’estrènyer el cinturó, perquè els alumnes però s’ha de tocar de peus a terra.» apuntava l’Anna Hereu.

En entrar als motius econòmics exposats per l’Ajuntament, les valoracions dels pares també són similars entre si: Defensen que l’educació infantil no és una despesa a retallar, sinó un servei i una inversió prioritària «diuen que hi ha dèficit… sempre n’hi ha hagut, com en tants altres serveis!»; es pregunten els detalls de la diferència entre una i altra opció: «no ens han ensenyat mai els números, de quant parlem, de 2 o tres educadores?» i alhora es plantegen quina planificació ha seguit l’Ajuntament. Tenint en compte que les partides pels dos centres estan aprovades al pressupost o que aquest mateix any s’ha invertit en El Niu, tant per part de l’Ajuntament com de l’AFA, qui ha pagat uns 4000 euros en material (taules de llum, catifes…).

Problemes comunicatius

Per últim, els pares entrevistats també destaquen els punts negatius de la incertesa: Posen d’exemple un cas conegut per ells que, davant de no saber on podria anar el seu fill, han decidit no preinscriure’s. O en un altre àmbit, el de les educadores: En un equip on l’any passat ja es van produir diversos canvis durant el curs, destaquen el cas d’una professional, que fa dos mesos va plegar argüint que necessitava estabilitat.

«Sempre hi ha coses a millorar respecte la comunicació amb els pares. Quan s’inicia el curs es convoca un consell de participació es donen a conèixer les bases, en aquest consell s’informa que es dona prioritat a l’obertura del Carrilet en detriment del Niu, tenint en compte que si és necessari s’oren les aules del Niu necessàries. En aquest consell hi ha representació dels pares i mares, educadores, oposició i equip de govern.» apuntava l’Anna Hereu. «Allà queda exposat, llavors és responsabilitat de l’AFA de traslladar-ho a la resta de pares. Però a més a més aquestes bases estan penjades al web de l’Ajuntament, a més des de l’ajuntment s’envia una carta a tots els possibles nous usuaris amb les bases i el calendari a casa seva. P0 i P1 no ho reben perquè han de fer una renovació, però també ho tenen penjat a les portes dels centres.

De cares al curs que ve, i per millorar les vies d’informació, la informació que surti del primer consell de participació que és on es diuen les bases que regiran e curs s’enviaran a tothom, els que ja hi van i als possibles nous usuaris.»

Per contra, les famílies entrevistades ironitzen sobre el tema: «Cada curs tornem a estar igual. A les samarretes de #defensemelniu no hi vam posar any, perquè temem que, lamentablement, ens les haurem de tornar a posar.»

Obres a El Carrilet

La regidora d’educació ens explicava, finalment, que s’ha considerat fer obres a El Carrilet, de fet, en el moment de la construcció, ja es va preveure aquesta ampliació. El que s’ha vist és que ha incrementat el nombre de famílies que demanen els serveis de bon dia i menjador. Les obres d’ampliació servirien per a ampliar la cobertura d’aquests serveis i no per augmentar la capacitat de la llar que continuaria essent de 107. Actualment el servei de menjador té una capacitat de 50 i el de dormitori 40. Les obres servirien per adequar-ho a la demanda existents.