Inici Entitats Un ple amb temes de gruix

Un ple amb temes de gruix

108

És molt probable que el moment durant el qual el llarg Ple ordinari celebrat el 24 de febrer del 2021 va despertar més interès entre el públic, fos justament en la seva part final, quan a partir de les preguntes del Grup Municipal de Junts per Llagostera es va parlar de les polítiques d’habitatge i quan, a partir d’una pregunta molt concreta que va fer arribar un ciutadà, es va debatre sobre el futur de la Unió Esportiva Llagostera. Abans, però, entre les propostes presentades per l’Equip de Govern i els Acords d’Urgència, es van tractar alguns temes que no eren menors. 

En primer lloc,  en matèria de medi ambient i sostenibilitat energètica, es va aprovar l’adhesió al “Pacte d’Alcaldies per l’Energia i el Clima”, que comporta l’ambiciós i imprescindible compromís municipal de reduir les emissions de CO2 en un 40% fins l’any 2030, a partir d’actuacions relacionades tant amb la recerca de l’eficiència energètica, com amb les fonts d’energia renovables; així com el compromís d’augmentar la resiliència amb mesures que ens permetin l’adaptació als impactes del canvi climàtic. Per fer-ho, en un termini màxim de dos anys, l’Ajuntament elaborarà un Pla d’Acció pel Clima i l’Energia que incorpori les actuacions a desenvolupar per assolir aquests objectius i, a la vegada, un pla de seguiment de les accions previstes. 

També es va aprovar per unanimitat el codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament i, si en el debat va sorgir algun retret, va ser en relació al calendari ja que no podia ser en relació al fons. Res que no sigui propi de les dinàmiques pròpies d’un ple, en qualsevol lloc i sobre qualsevol tema. La unanimitat demostra, per altra banda, que tots els grups som partidaris, com a mínim formalment, d’una màxima popular que entre els que compartim la cultura política de CUP-ALL ja és cèlebre: cal elegir els més honestos i tractar-los com si no ho fossin.

Les  mocions tractades en els acords d’urgència, ambdues presentades pels grups de l’Equip de Govern, van portar al màxim espai de debat de la vida política llagosterenca dos dels temes que no només saquegen l’ànima del país, sinó que no permeten que la indignació de la major part dels que hi vivim s’assossegui. La primera de suport a l’Amnistia i la segona de suport a Pablo Hasél i per a la preservació del dret de llibertat d’expressió. Es van aprovar amb el vot en contra del regidor socialista, erigit en defensor d’un sistema polític i d’un règim que segueix degradant-se i que, instintivament i amb independència del govern que ocupi l’executiu, opta per la repressió i la deriva autoritària. També es van sentir retrets sobre l’ús de la violència per part dels manifestants, sense que ni la sensibilitat democràtica ni la preocupació per la justícia social que s’hauria de pressuposar no ja en partits autoproclamats d’esquerres sinó en formacions simplement autodefinides com progressistes, els inspirés cap consideració sobre arbitrarietats i abusos policials, sobre tràgiques lesions produïdes per la utilització de les bales de foam, o sobre violències estructurals o les causes profundes i les injustícies socials que poden explicar el to de les revoltes.

I a la part final, com dèiem, la bateria de preguntes adreçades al regidor d’Habitatge per part de Junts per Llagostera, que ens van permetre no només explicar detalls de les nostres polítiques d’habitatge sinó també concretar en xifres la realitat de la tràgica emergència residencial que viuen molts llagosterencs. Dotze desnonaments anunciats, sis dels quals previstos abans del mes de maig, sis finalitzacions de contracte en què el propietari no ha optat per la via judicial, tres casos relacionats amb conflictes de gènere que convé reubicar, incomptables casos d’infrahabitatge i sobreocupació. Situacions, totes elles, que no troben resposta en el mercat lliure d’habitatge i que expliquen perfectament l’esforç per incrementar el parc públic d’habitatge local i mobilitzar el nombrós habitatge tancat existent a Llagostera, començant, com és lògic, per aquell que és propietat dels grans tenidors. 

I en darrer terme, a partir de les preguntes formulades per Junts per Llagostera i per un veí, es va debatre breument sobre la situació de l’esport i les possibilitats que, tal com s’ha publicat, la part professional de la Unió Esportiva Llagostera abandoni la nostra població. I vam tenir l’oportunitat d’explicar, novament, la transcendència que per a la nostra formació té la pràctica de l’esport. En primer lloc com a un element essencial pel foment de la salut, però també per les possibilitats que ofereix per afavorir la cohesió social, la inserció o la creació del sentiment de comunitat. Aspectes, tots ells, que haurien de ser centrals en qualsevol programa de govern i que, com és natural, expliquen la necessitat de polítiques municipals i per tant de destinar-hi recursos i, a la vegada, l’oportunitat de comptar amb la participació dels pares, mares i els mateixos practicants. De la mateixa manera que qualsevol projecte econòmic sense les virtuts de la localització i l’arrelament pot abandonar el poble en qualsevol moment, també ho pot fer un projecte esportiu, si no es centra en aquests aspectes que ens afavoreixen col·lectivament. Això pot ser ben legítim i fins i tot en molts aspectes admirable, però –des d’un punt del punt de vista local– si es situa l’èxit esportiu com a valor absolut, per damunt dels interessos col·lectius i per damunt de les possibilitats econòmiques del municipi, pot esdevenir contradictori i pot, certament, acabar col·lapsant.