Inici General Racisme institucional

Racisme institucional

603
Il·lustració de Nuri Font.

Assisteixo com espectadora a un judici. En Mahamadou, un noi gambià d’uns 30 anys ha denunciat l’amo de l’empresa on treballava perquè s’ha negat a arreglar-li els papers. Les condicions de treball eren d’esclau: vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana. Un amic li havia de comprar menjar i portar-l’hi a la granja perquè ell gairebé no en sortia. El propietari  s’havia compromès a donar-li feina i pagar-li un sou de misèria durant tres anys i després ajudar-lo a fer els tràmits per a poder obtenir el permís de residència. Un cop transcorregut aquest temps el noi havia reclamat que li arreglessin els papers i l’empresa s’hi va negar i no només això, sinó que davant la insistència del jove el van acomiadar. El noi frustrat i enfadat decideix presentar una denúncia i acaba als tribunals.

El dia en qüestió i dins la sala apareix el jutge disfressat per a l’ocasió i amb posat de divinitat demana que entri el noi. Només veure’l apareix la primera mostra de racisme institucional:

—¡Quítese la gorra! —I fent un a part amb la secretària judicial— Pero, ¡qué se han creído, si los dejáramos vendrían en pantalones cortos i chancletas!

El jove espantat per la situació i amb poc domini de l’idioma espanyol és cridat a declarar. El jutge s’adona que té dificultats per entendre i expressar-se i aprofita l’ocasió per degradar-lo en connivència amb l’advocat de l’empresa. Riuen perquè no entén els significat de paraules com monosílabo o fins i tot alguns termes judicials.  En Mahamadou explica la situació en què s’ha trobat i l’empresa nega qualsevol relació de treball entre aquesta i el jove. Més ben dit, gerent i capataç diuen que no el coneixen.

Entra a declarar un altre testimoni, un parent del noi, i el jutge torna a aprofitar l’ocasió per a desqualificar-lo. No fa ni el més mínim intent de comprendre la seva relació familiar ni les explicacions que dóna, al contrari aprofita per fer més evidents les dificultats del testimoni.

—(Amb complicitat amb l’advocat de l’empresa i la secretària judicial) ¡Es que no entiendo nada! —Li repeteix les preguntes intensificant les dificultats de comprensió incorporant termes que es troben molt lluny del llenguatge col·loquial.

Un home gambià assegut al meu costat es posa nerviós per la pressió que rep el testimoni i li tradueix al sarahule una de les  preguntes del jutge. Immediatament és expulsat de la sala.

Un parell de testimonis més tard intervé l’advocat defensor de l’empresa que utilitza la mateixa estratègia que el jutge, desqualificar el noi i els seus testimonis afegint al diàleg riures i comentaris degradants.

Els representants de l’empresa asseguren que no reconeixen la identitat del jove. I així el judici acaba i només resta esperar la sentència, que arribarà un any més tard.

Sabeu a favor de qui va sentenciar el jutge? Doncs sí, la resposta és la que us ha vingut a la ment: el jutge dóna credibilitat a l’empresa.

I el jove? Veient com és la justícia dels blancs renuncia a presentar un recurs, pel viacrucis que això significaria i perquè té por, por d’agafar fama de persona conflictiva i no poder aconseguir una altra feina d’esclau per a poder sobreviure.