Inici Opinió Què amaguen els rètols tapats?

Què amaguen els rètols tapats?

1497

L’alcalde Narcís Casas havia dit que si fos per ell al poble no hi hauria cap direcció prohibida. És clar, eren altres temps, i el trànsit de vehicles no tenia res a veure amb l’actual. Però no li faltava una certa raó, perquè quan més s’ha anat reglamentant la circulació, més s’ha complicat i avui transitar amb cotxe per Llagostera no deixa de ser enredat si no ets un profund coneixedor de les artèries viàries. I fixeu-vos si ha canviat que… algú recorda que el carrer de Sant Feliu era de doble sentit i a sobre s’hi aparcava?

Bé, ja fa uns mesos que a la cantonada entre el passeig Pompeu Fabra, el carrer Concepció i el carrer Constància hi ha dos rètols tapats. Com sigui que qui va decidir posar-los no va calcular bé el temps, inicialment estaven destapats i s’hi indicava que el trànsit rodat per sortir del poble en aquest sector, hauria de pujar pel carrer Concepció, i allà girar a l’esquerra cap al carrer Sant Felip Neri i seguir pel carrer Girona, tenint en compte és clar, que, fins avui, els vehicles pugen i baixen pel carrer Sant Felip Neri i poden girar cap al carrer Major, perquè en aquell quatre cantons s’hi troba a més el carrer Santiago Rusiñol que permet el gir a la dreta (Major) i anar cap al Sant Felip Neri. En resum, que qui hagi pensat destinar més trànsit en aquesta cruïlla que s’ho faci mirar, perquè és un sense sentit.

Segons m’han explicat, el tema és que es vol urbanitzar el carrer Constància, certament un pas estret, i la intenció seria que acabades les obres només hi puguin passar els vehicles dels veïns, i no seré jo qui negui la qualitat de vida dels residents al carrer de l’Horta (com era conegut abans). L’Eduard Galobardes, que estudia els orígens maçònics del Casino Llagosterenc, apunta que el nom de Constància ve de l’any 1910, quan va haver-hi un sindicat de dones que va tenir el país parat dos mesos i mig, fins que va aconseguir un laude favorable contra els abusos que feien els empresaris del tèxtil.

Tornant al carrer Concepció, vaig néixer al número 18, on el meu pare va tenir la primera barberia, i durant anys amb els amics Josep Maria Grau, Ramon Motjé i els germans Francesc i Emili Masvidal Xirgu, el teníem com a circuit particular, ja fos amb les bicicletes de tres rodes (dos nyanyos al cap en donen fe), o amb el carretó d’en Julià Xirgu que els seus nets li agafaven d’amagat i baixàvem tots a dins amb un fent de guia que no podia controlar ni les pinyes que ens fotíem ni el perill que representava pels ocasionals vianants. Ara els nens ja no juguen als carrers i des de fa anys al Concepció s’hi aparca i és de direcció única cap als quatre cantons que abans presidien l’Estanc de les germanes Fàbregas (l’antiga casa del Domer que l’Ajuntament de Llagostera no va voler protegir) i la botiga de ca la Xè.

En resum, o es busquen altres solucions circulatòries o es farà literalment un nyap. El passeig Pompeu Fabra té molt de trànsit i per sortir s’encara amb naturalitat cap al carrer Constància, que també acull els vehicles que puguin venir del carrer Ferrer o del mateix Tomàs A. Boada. Una solució més lògica, per evitar el col·lapse seria canviar l’ordre d’entrada de tots els carrers que enllacen amb el passeig Romeu, i que el Tomàs A. Boada sigui de sortida en lloc d’entrada, i que el Pau Casals sigui d’entrada, etc. En tot cas, qualsevol solució seria millor que decantar el tràfic cap al carrer Concepció, amb el conflictiu tram final perquè només per un moment pensem amb el pas d’ocasionals camions, que seria la cirereta que culminaria el desastre.

1 d’abril del 2018