Ple carregat de punts, aquest cop. Llarg, però interessant. Entre d’altres punts, es van portar a aprovació definitiva el Reglament del Consell Municipal d’Esports (arran la dissolució del Patronat Municipal d’Esports el desembre de 2017), l’inventari de camins o el Pla Local de Prevenció de Residus (PLP). També es va sol·licitar una nova pròrroga, i en van unes quantes, per finalitzar el Pla de Barris (PdB) i es va ratificar la pròrroga del contracte de serveis de neteja dels edificis municipals i les escoles. Impossible tractar tots els punts en aquest escrit sense escriure 10 pàgines, així que hem optat per prioritzar els temes més rellevants, al nostre parer, sense que això pretengui restar importància als altres temes de l’ordre del dia.
Pel que fa a la pròrroga del contracte de serveis de neteja, des d’Alternativa per Llagostera vam acusar el PDeCat de manca de planificació, pel fet de no haver-se posat abans a treballar en el nou Plec de Condicions per a una nova contractació i vam mostrar el nostre desacord per la manera com es feia aquesta pròrroga votant-hi en contra. I és que quan una empresa licita per guanyar un concurs públic ho fa sabent des de l’inici quines seran les condicions econòmiques, tècniques, de duració, etc. i, per tant, ara no s’hi val dir que no els surten els números. Si l’empresa Ilunion va guanyar el concurs ara ha d’acceptar la pròrroga (a la que està obligat si l’Ajuntament li demana) exactament amb les mateixes condicions de servei que fins ara. Pel que sembla l’equip de govern li permetrà certs privilegis, com ara no cobrir baixes laborals o reduir la cadència de neteja de determinats espais municipals… perquè els puguin sortir els números! No cal dir que això anirà en detriment de les treballadores de la neteja, que veuran potser com la feina de 3 l’hauran d’acabar fent entre 2. Les licitacions a la baixa suposen una agressió a la classe treballadora, perquè permeten sous de misèria i precarietat laboral. L’administració no pot desentendre’s, perquè n’és la responsable última i, per tant, pensem que en l’elaboració dels plecs de condicions cal posar en valor quelcom més que el cost del servei.
I parlàvem de manca de planificació perquè des dels inicis del contracte ja es va veure que les coses no anaven bé. Hi van haver problemes sobretot amb la neteja de l’escola Lacustària (que per cert encara continuen) però també d’altres edificis. D’això ja fa tres anys, temps més que suficient com per haver-se posat a treballar en un nou plec de clàusules per a una nova licitació, si així és com volen seguir gestionant la neteja, amb una externalització. Per la nostra banda, i així els ho hem dit moltes vegades, pensem que determinades tasques com ara la neteja dels edificis municipals o el servei de jardineria (també majoritàriament externalitzat) les hauria d’assumir l’Ajuntament amb els seus propis mitjans.
En l’aprovació del Pla Local de Prevenció de Residus (PLP) ens vam abstenir perquè conté nombrosos errors que hagués calgut corregir abans de la seva aprovació i perquè hi ha coses que no queden prou clares. Els dos objectius del PLP són aconseguir unes reduccions d’un 10% en la generació total de residus respecte a l’any 2010 i del 25% en la generació de voluminosos respecte a l’any 2015 i, per fer-ho, el pla proposa tot un seguit d’actuacions. Les primeres preguntes que ens fèiem són: per què l’any de referència, en el cas de la generació total de residus, és el 2010? És que no hi ha dades més recents? I, d’altra banda, quina va ser la generació total de residus? De la mateixa manera que es diu que els voluminosos gestionats per la deixalleria el 2015 van ser 303 tones, estaria bé saber de quina quantitat partim en el cas del total de residus. Però no ho diu enlloc, ni tampoc ningú no s’ha preguntat perquè l’any de referència és el 2010. La resposta va ser que era la metodologia de l’Agència de Residus de Catalunya. En qualsevol cas pensem que qualsevol pla destinat a la reducció de residus és positiu, malgrat que un dels motius pels quals s’ha redactat és per poder accedir a determinades subvencions. No obstant això, creiem que la reducció de residus entra, en el cas concret de Llagostera, en contradicció amb les bonificacions aprovades el 2017 en la taxa d’escombraries, en què es bonifica en funció de la quantitat de cops treus el cubell, és a dir, quants més cops el treus, quants més residus crees, en definitiva, més bonificació tens. A hom li sorgirà el dubte de què fer davant d’aquesta situació: genero més residus per aconseguir la màxima bonificació o miro pel planeta i genero menys residus, però acabo pagant més tot i fer-ho millor? Gran dilema que se’ns planteja, només a l’abast de l’equip de govern!
L’aprovació definitiva del Reglament del Consell Municipal d’Esports va deixar palès la hipocresia de l’equip de govern en temes de participació i que els seus compromisos se’ls enduu el vent. Després de l’aprovació inicial del Reglament únicament ALL vam presentar al·legacions, que ara s’han resolt. Una de les al·legacions recollia una reivindicació de fa molt temps, en el sentit que els grups municipals representats en els diferents consells sectorials municipals (Consell Social, Consell de les Llars d’Infants…) poguessin designar una persona en la seva representació tot i no ser càrrec electe, per tal d’afavorir així la participació de gent que, sent perfectament vàlida i gaudint de plena confiança per parts dels grups, no era càrrec electe. Aquesta proposta, que vam fer en el primer ple d’aquest mandat, el juny del 2015, va tenir el suport de tots els grups, també de l’aleshores CiU, ara reconvertit en PDeCat. El compromís era adaptar els diferents reglaments dels consells de participació, estatuts, etc. per fer-ho possible. I ho seria simplement afegint la frase “o persona en qui delegui” després d’”un regidor en representació de cada grup municipal”. Això, que no sembla tan complicat de fer, ha esdevingut per a l’equip de govern una tasca tan titànica que no s’ha pogut fer en 3 anys. Així, com que no hi ha hagut la voluntat política per fer aquest canvi, insignificant sobre el paper, però que el resultat del qual hagués estat tota una declaració d’intencions, és com entén l’equip de govern la participació ciutadana. Justeta, de propaganda. Ja vam parlar més abastament en un altre escrit. Aquesta és una altra mostra. El seu argument preferit és que els tècnics de la casa estan molt enfeinats en altres coses, però darrera aquesta excusa s’amaga una evident manca de voluntat política.
Per acabar, direm també que es va aprovar definitivament l’inventari de camins, després que es corregiran un seguit d’errors materials que vam detectar en el document final, que s’incorporarà al POUM i servirà a l’Ajuntament per tenir inventariats tots els camins públics del municipi i que servirà com a document probatori en cas de litigi. El per què nosaltres detectem els errors en documents com aquest o en el PLP, com dèiem abans, i el regidor o regidora responsable no ho fa, és un misteri. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
