Inici Entitats Quin és el futur de l’Escola de Música i Dansa de Llagostera?

Quin és el futur de l’Escola de Música i Dansa de Llagostera?

201

L’Escola de Música, els seus professors i persones vinculades, es qüestiona quin és el seu futur i quins són els plantejaments estructurals, fonaments polítics i recursos econòmics amb què pot comptar per superar els riscos que el seu propi creixement ha generat.

Depenent d’una entitat privada, el Casino Llagosterenc, però cobrint un servei educatiu d’interès públic en seguir les directrius marcades als ajuntaments pel Departament d’Educació de la Generalitat en les seves polítiques d’ordenació i impuls dels ensenyaments no obligatoris, l’Escola creu que ha d’estar present de manera més significativa  en el debat municipal en quant a atenció, coneixement de la seva realitat i necessitats estructurals com a centre educatiu i alhora bé cultural i social del poble.

Cal doncs que no únicament Ajuntament i Casino, sinó també alumnes i famílies i tots aquells llagosterencs i llagosterenques interessats en el foment de l’educació i la cultura al poble es preguntin quin és el futur de l’Escola de Música i Dansa de Llagostera i quines són les polítiques i estratègies necessàries per a la seva viabilitat.

L’Escola de Música avui

Aquests últims anys, a l’Escola s’ha consolidat un equip de professors que, més enllà de les estrictes hores lectives, s’implica en l’estructura organitzativa i de gestió educativa del centre: reunions de línia metodològica i de programació, creació de materials, seguiment tutorial, atenció a la diversitat, organització d’activitats. S’ha consolidat un equip compromès amb l’escola, que és el cor i al cor d’una escola constituïda com a comunitat educativa i cultural.

L’Escola de Música, amb cent-vint alumnes, dos-cents si es té en compte la seva condició d’Escola de Música i Dansa, abasta una gran varietat de nivells educatius que van des dels quatre anys, passant pel nivell elemental i primers anys de nivell mig, als que s’afegeixen els alumnes joves i adults en programa lliure o els nadons de l’Aula Oberta.  Aquest ventall s’eixampla si es prenen en consideració les diferents disciplines de la dansa.

Més enllà de les estrictes hores lectives de les classes d’instrument, de llenguatge musical, cant coral, orquestra o grups instrumentals, etc., al llarg del curs es duen a terme activitats, audicions, concerts, intercanvis orquestrals i corals, actes culturals del poble, activitats lúdico-musicals com les colònies, el “Bicicanta“, etc., així com les derivades de la relació amb els altres centres educatius, com les audicions escolars per als petits de les escoles, o el Concert Escolar al Teatre per als més grans.

Tot això és possible gràcies a l’acció cada cop més compromesa i entusiasta del seu professorat i també per les aportacions voluntàries i hores de dedicació no formalitzada de persones externes a la seva organització, amb les quals, uns i altres, han compensat històricament la precarietat de recursos.

Quin futur volem per a l’Escola de Música i Dansa de Llagostera?

En el Conveni Marc signat el 9 de juliol de 2008, entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, es defineix que “les escoles tindran com a objectiu treballar per la culturització, la professionalització i la contribució a la cohesió social…., amb una oferta flexible, estaran obertes a l’entorn del Municipi i als seus centres docents,… i tindran un projecte propi.”

L’equip de l’Escola ens preguntem quines possibilitats de subsistència té el centre com a estructura que desenvolupa aquesta acció educativa compartida i que es referma com a entitat pròpia, compromesa amb les necessitats educatives i la vida cultural del municipi. Quines dificultats futures es preveuen en la gestió dels espais, en el compliment de normatives al respecte, en el manteniment dels seus equipaments? Quin és el grau de col·laboració desitjable entre L’Escola, el Casino, l’Ajuntament i altres administracions que permeti garantir la continuïtat d’aquesta activitat educativa d’interès públic? És la municipalització la millor via per optimitzar els recursos? N’hi ha d’altres?

Els responsables polítics, actuals o futurs, no podran respondre a aquestes preguntes si no és abordant amb aprofundiment i reflexió seriosa aquestes i altres qüestions. Per a això no només han de conèixer de prop la trajectòria de l’actual Escola de Música i els seus projectes, han de saber prendre decisions responsables al voltant de les necessitats i incògnites de futur, han d’informar-se i saber com funcionen altres municipis, quins són els pressupostos municipals d’escoles de música públiques, de les privades, de les similars a la nostra i amb realitats properes al nostre municipi. Saber quins edificis s’habiliten, com es sufraguen les despeses de l’estructura administrativa i equip directiu, quines inversions, quins equipaments i manteniment suporten. I també han de qüestionar-se si són o no experiències extrapolables i adaptables al nostre municipi, o si hi ha altres vies col·laboratives i imaginatives que capitalitzin i optimitzin millor els recursos, la il·lusió i els resultats educatius.

És hora doncs que tots aquests interrogants traspassin el llindar de la nostra portalada i de plantejar-nos tots el futur de l’Escola de Música i Dansa com a projecte de poble.