Inici Cultura El Butlletí número 9, ja a la venda!

El Butlletí número 9, ja a la venda!

125

La nova edició d’El Butlletí en paper ja és a la venda. Amb el titular principal “Guerra a Europa”, compta amb les seccions habituals i, a la secció Poemes i Narracions, amb el conjunt d’obres guanyadores del XXVII concurs literari Sant Jordi. Podeu adquirir el vostre exemplar als punts de venda habituals: Can Madí, la Llibreria Sureda i la Dietètica i Herboristeria La Natura. Per anar fent boca,  a continuació us en compartim l’editorial.

De solidaritats i d’oblits

En el moment d’escriure aquest editorial (i així, doncs, de tancar la revista), a inicis de juliol, la guerra per la invasió russa d’Ucraïna —iniciada el 24 de febrer—continua. No només això, sinó que amenaça de cronificar-se. La guerra s’ha instal·lat, plenament, a Europa. Tanmateix, fa dies que l’atenció mediàtica sobre el conflicte ha passat a un segon pla. Això ens fa pensar en el poder que tenen els grans mitjans de comunicació per fer-nos girar l’atenció d’una qüestió a una altra. 

Així, podríem preguntar-nos quant temps fa que no sentim parlar de les conseqüències del volcà de La Palma i de la situació dels damnificats. O del coneixement que tenim sobre l’estat pandèmic de la covid-19 o, encara més, de qüestions que aquesta situació excepcional va posar cruelment sobre la taula com a clarament prioritàries, com la falta de recursos en la sanitat pública i, especialment, en l’atenció geriàtrica. O de les polítiques reals que els nostres governants estan desenvolupant per a una transició energètica real, per tal de fer front tant a la dependència i crisi energètiques que ens disparen les factures com a l’alarmant situació climàtica —més enllà, és clar, de declaracions de bones intencions o en record de Santa Bàrbara quan trona.

En aquest context, donem encara més valor a una aposta comunicativa com la nostra. Que la publicació d’El Butlletí en paper sigui semestral ens acosta a allò que alguns autors han anomenat com a periodisme lent, per reivindicar-lo en contraposició a una dieta informativa que, en major o menor mesura, tots patim i que es basa en la fugacitat extrema del que es considera «actual» i la superficialitat amb què es tracta; la competència desbocada entre mitjans i la seva aposta pel clickbait; la falta de conseqüències en la creació i difusió de fake news de tota mena…

A nosaltres, humilment, centrats en allò local i des del voluntariat, el temps ens permet intentar destriar el gra de la palla, enfocar-nos a qüestions que col·lectivament considerem que mereixen la nostra atenció i aprofundir-hi. En el cas d’aquest novè número, hem apostat per dotar de menys pes la secció de Política i Societat per encabir alguns textos més generosos a les seccions de Patrimoni i, sobretot, el conjunt d’obres guanyadores del XXVII Concurs Literari Sant Jordi. Com sabeu, les seccions de Patrimoni i la de Miscel·lània són un bon exemple de continguts perdurables, nodrits d’històries humanes, de coneixements sobre el nostre passat, el nostre entorn o de reflexions pausades sobre present i futur. 

Tornant a Política i Societat, en aquesta ocasió no l’hem limitat a una sola qüestió, sinó que hi trobareu tan contingut referent tant a la situació de guerra a Ucraïna com a una temàtica més purament local com és la proliferació de botigues outlet a Llagostera. Tot i això, no hem tingut dubtes per destacar-ne la primera temàtica, com tampoc a l’hora de fer-ho centrant-nos en la solidaritat local. Perquè és clar que cal reivindicar-la i posar-la en valor: la solidaritat ens parla del millor de nosaltres mateixos, de la noció que som participis i responsables dels problemes del nostre món i que, davant d’accions criminals i les seves conseqüències humanes, podem canalitzar la nostra indignació amb accions positives, basades en la justícia i l’ajuda i el reconeixement mutus. 

Sens dubte, i encara que no exempt de totes les crítiques pertinents, l’acollida de milions de refugiats ucraïnesos a Europa és un exemple de solidaritat. Durant aquests mesos, sortosament, no hem sentit veus contràries a l’acollida; ni discursos insolidaris disfressats de prudència pressupostària; ni criminalització de qui fuig de la guerra. I arran d’això no podem evitar posar sobre la taula l’immens abisme que separa  aquesta situació del tractament que des d’Europa donem als refugiats que busquen refugi provinents de Síria (per esmentar la darrera situació més similar) o des de països africans. Aquest 24 de juny, Melilla va viure una massacre brutal de migrants per part de les forces marroquines, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil espanyola. Davant una xifra de 37 morts, el discurs del president espanyol va ser de lloança i agraïment, sense matisos, a les forces de seguretat. És obligació de tots denunciar aquesta hipocresia immensa i el racisme que amaga, no oblidar les víctimes de les polítiques criminals de fronteres i, sobretot, abordar les qüestions necessàries per capgirar-les.