Inici Literatura Les finques del Comte

Les finques del Comte

175

(Força més al nord de la frontera nord)

Aquesta escapada requereix un cap de setmana com a mínim, ja que les tres horetes de viatge i les coses interessants que hi podem trobar volen una visita més pausada.

Ramón Berenguer III el Gran, del seu primer matrimoni amb Maria Roderic Filla d’el Cid, casà la noia amb el compte de Besalú que en morir sense descendència li deixà el comptat en herència. Cosa semblant passà amb el comtat de Cerdanya. I la cirereta la posà quan “pillà” la pubilla de l’any, i es casà amb dolça de Provença. Hereva per part de pare dels vescomtats de Millau, Gavaldà i Carlat. I per part de mare del Comptat de Provença augmentant el seus dominis fins al coll de la Madeleine en plens Alps.

Aquesta introducció històrico-genealògica ve al cas perquè avui vull parlar-vos d’una antiga Comandatura Templera, que té el seu origen en la donació que Ramon Benrenguer IV, en agraïment a l’ordre templera per haver acollit el seu pare abans de morir, fa al Temple el 1.159.

En aquest cas, dona al Comandador del temple Elia de Monburn la vila de Santa Eulàlia i la terra de Larzac amb el dret de construir viles i fortificacions. D’aquesta donació en neixen tres petites joies medievals: la Couvertoirade, la Cavalleria, i Santa Eulàlia de Cernon.

Per arribar-hi el camí simple és l’autopista direcció Montpeller fins a Beziers i després agafar l’A75 direcció París i sortir a Cailar, que és a pocs quilòmetres de la Couvertoirade.

Cal dir que és considerat un del pobles més bonics de França. Hi viuen unes 180 persones. Si hi aneu a l’hivern cal consultar al web les coses que es poden visitar.

Jo recomanaria no deixar les petites carreteres locals i departamentals que travessen el Parc Natural de les Causses d’una gran bellesa paisatgística on s’hi poden trobar grans ramats d’ovelles, molt importants per a l’economia i gastronomia locals.

En pocs quilòmetres, vint-i-set, si agafem la D7, (una mitja horeta llarga si no ens aturem a fer fotos) podem arribar a La Cavalleria, un altre dels nuclis templers de la zona.

La Cavaleria té uns mil i escaig habitants, n’és remarcable el graner estable que hi ha a l’entradade la població i que el fan servir de polivalent per actes culturals.

A deu minuts per la D277 arribem a la vila administrativa on s’allotjava el comandador templer, Santa Eulàlia de Cernon.

D’aquesta vila d’uns 250 habitants, més o menys, cal destacar l’església romànica fortificada.

Un cop plens de cultura, història i natura, amb l’esperit ben alimentat podríem ben bé passar a necessitats més prosaiques.

De Santa Eulalia agafem la D561 i posteriorment  la D23 i amb una mitja horeta de carretera de muntanya, la distancia és de vint quilòmetres, però la carretera de un punt que recorda l’antiga d’anar a Tossa, ens portarà a la vila de Roquefort. Una població d’uns 600 habitants dedicats en cos i ànima a delectar les papiles gustatives als amants del formatge.

Formatge blau, fort de gust i d’aroma. De la llet de les ovelles que havíem parlat abans i madurat en coves naturals fins agafar la textura i sabor que el caracteritza.

Per tots els “ratolins” que em llegeixen és molt recomanable la visita a les caves de la Societé on podreu degustar els seus productes. Jo estic especialment enamorat de la varietat Cour de Baragnaudes, però és una apreciació particular sense desmerèixer la Cour de l’Abeille o la Cour des Templiers, per parlar de les varietats més populars.

No puc deixar-ho sense fer esment d’un vi que ens va cridar particularment l’atenció s’anomena “Le  Vin de Merde”, LE VIN DES PHILOSOPHES amb l’etiqueta amb unes mosques dibuixades. Un vi negre amb cos però sense perdre els aromes de fruits vermells i amb poca acidesa. Haig de dir en el meu descàrrec que el vaig tastar menjant formatge…

Una darrer suggeriment: acabeu d’arribar fins a Millau, on podreu trobar allotjament fàcilment i podreu admirar una de les més impressionants obres d’enginyeria moderna El viaducte de la A75 a més de 300 metres sobre la vall.

Desembre de 2018