Inici Opinió FAQS: Les 10 frases més repetides als estudiants de nutrició

FAQS: Les 10 frases més repetides als estudiants de nutrició

316

M’estreno en aquesta nova secció d’articles sobre nutrició, consells, recomanacions i reflexions diverses entorn el món de l’alimentació. El que hi vagi escrivint agafarà forma segons el que em vingui de gust a mi sí, però també segons el que em demaneu vosaltres. No dubteu a preguntar-me dubtes i proposar-me idees de posts que us agradaria llegir per aquí! Em podeu trobar a l’instagram com a @nutri_idees o al meu blog personal.

El temps per articles més seriosos ja arribarà, per començar, però, us deixo aquest post en clau d’humor (perquè ja us prometo que més val agafar-s’ho amb humor).

Ser estudiant de nutrició no és fàcil; és un camí ple de dubtes, incertesa i intrusisme, amb opinions i preguntes que et cauen de totes bandes. A vegades, depèn de la situació (el moment, la confiança que tinguis amb la persona…), les respons extensament i ben argumentades. Altres vegades toca mossegar-se la llengua, fer un mig somriure i pensar que en aquell moment no val la pena començar un debat, que tampoc estem obligats a fer nutri-activisme 24/7. 

Ser estudiant de nutrició no és fàcil, però, d’altra banda, si realment t’agrada, és molt bonic. És una carrera on es toquen àmbits molt diversos (psicologia, antropologia, ciències més pures, ciències de la salut, cuina…). Una carrera on realment gran part dels estudiants hi som per vocació, passem el dia envoltats de nutrició, parlant-ne fora d’hores, compartint receptes, consumint nutrició —de fonts fiables— a través de xarxes socials… És un món bonic, un món en creixement, amb il·lusió, molts cops compromès amb àmbits més enllà dels estrictament nutricionals (compromès amb el benestar mental de les persones i amb el medi ambient, entre altres). 

La nutrició és una eina amb molt de potencial i iniciativa per canviar el món. Ara només falta que el món ens escolti.

Sense més preàmbuls (els que em coneixeu sabeu que resumir no és dels meus punts forts) passo al rànquing de les 10 frases més repetides als estudiants de nutrició:

 

1.- Quina carrera fas? Nutrició? Uiii, ja em faràs una dieta!

 

Punt 1: amb tot el respecte del món, tu li demanaries a un pagès que et regales la seva fruita, a un arquitecte que et fes una casa, o a un mecànic que t’arreglés el cotxe gratis? No, oi? Doncs amb els nutricionistes igual: fer dietes personalitzades porta molta feina i vol hores d’estudi al darrere. Cal entendre això i valorar la nostra feina. 

Punt 2: de moment encara no soc nutricionista. Si quan acabi la carrera decideixo escollir la sortida professional (de les moltes sortides que hi ha) de fer una consulta, en parlem llavors. Els nutricionistes no només fem dietes: hi ha nutricionistes en laboratoris, en comitès hospitalaris, en salut pública, en projectes de divulgació…

Punt 3: segurament no estem entenent la paraula “dieta” de la mateixa manera. Dieta és una pauta alimentària adaptada a moltes situacions (per exemple esportistes, intoleràncies i al·lèrgies, patologies…). Dieta no és només el famós “règim” de perdre pes.

 

2.- Ah, estudies nutrició dius? I això què és, una carrera, un cicle formatiu, un curs? Com és que no triessis medicina o farmàcia, ja tindries temps de fer això de la nutrició més tard com a complement, no?

 

No crec que hagi de justificar el que he escollit estudiar. Em sembla molt bé que valoris molt o que creguis que té més prestigi estudiar medicina o farmàcia, però potser no són la meva vocació i estudiar-les no m’hagués fet feliç. Totes les especialitzacions de salut són importants i cadascú aporta el seu granet de sorra per intentar millorar la salut de la població.

 

3.- Sí, sí, nutrició, jo en vaig fer una assignatura l’any passat a l’uni també (o pitjor: jo vaig fer un curset també), ja em van ensenyar a fer dietes i tot això que feu!

 

Trobo genial que dins d’altres carreres de l’àmbit de la salut hi hagi cada vegada més interès per ensenyar nocions bàsiques de nutrició i també que cada vegada es facin més cursos i es trobin més recursos d’educació nutricional per a la població en general. Però això no vol dir que ja tinguis totes les competències necessàries per fer de nutricionista, si ni jo que estic a punt d’acabar la carrera considero que estic prou preparada encara! La nutrició és un món amb molta intrusió laboral, no en siguis còmplice, si us plau.

 

4.- No, no, si a mi no em cal pas un nutricionista, ja sé que hauria de fer dieta, la cosa és posar-m’hi! Mira, si el que hauria de fer ho tinc molt clar: no sopar, la pasta i la patata fora, comprar-ho tot light, amanides, verdura i la carn a la planxa. Però, clar, és que viure així passant gana…!

 

Bé, aquesta dieta que tu em comentes és un tipus de dieta que certament s’ha estat utilitzant durant molts anys, i fins i tot recomanant per part de sanitaris, per perdre pes. Tot i així, no m’estranya que et costi posar-t’hi i mantenir una dieta com aquesta durant un temps llarg. Fer dieta no ha de ser sinònim de passar gana i el que s’intenta fer des de les consultes de nutrició és promoure un canvi d’hàbits en l’alimentació que puguis mantenir en el temps, en què t’hi sentis còmode i mengis saludable. Per menjar sa no cal passar gana i deixar de gaudir del menjar.

 

5.- Tu és que ets molt radical menjant tants llegums i tantes verdures. Sempre s’ha dit que “s’ha de menjar una mica de tot.”

 

Sí, tots ho hem sentit a dir, però es podria dir que fa 50 anys que ha caducat. Per què? Menjar una mica de tot fa 50 anys potser volia dir menjar pernil salat de tant en tant, una mica de mel, uns talls de formatge… màxim un croissant de fleca algun cop. Avui en dia, però, amb la industrialització de l’alimentació i la globalització, al voltant del 80% de les ofertes que tenim al supermercat no són ofertes mínimament saludables, sinó que són aliments hiperpalatables, hipercalòrics, fets amb greixos de mala qualitat, alts en sucre i sal… Així que si seguim el consell de menjar una mica de tot, aproximadament el 80% de la nostra dieta no serà saludable.

 

6.- Mira, és que jo ja no sé què creurem; ara surt un nutricionista dient una cosa a la TV i al cap d’un temps diuen al contrari… Al final sembla que no teniu res clar!

 

Entenc perfectament aquesta sensació de contradicció dins del món científic. Últimament hi ha una sobreinformació constant amb temes de nutrició, molta part de fonts no fiables, però fins i tot de fons reconegudes que es contradiuen. Per què passa això? Bé, la ciència de la nutrició és una ciència jove però que avança molt ràpid i coses que fa 30 anys es desconeixien ara se saben del cert. Les recomanacions nutricionals, per tant, han de canviar. A més, es fan molts estudis correlacionant l’alimentació amb certes malalties, però en molts d’aquests estudis on hi ha una correlació no poden assegurar una relació causa-efecte clara (és a dir, no queda clar que el desenvolupament de la malaltia sigui degut NOMÉS al consum o no consum d’aquell aliment). El problema és que molt sovint la premsa i les xarxes socials es queden només amb el titular i ens bombardegen amb informació de moltes bandes.

Entendre la nutrició no és fàcil, per això existim els nutricionistes i per això ens passem anys formant-nos a la universitat. Per ser capaços de fer i d’analitzar amb rigor científic aquests estudis que es publiquen.

 

7.- Ah, sí, ara m’hi he estat posant molt amb això de la nutrició, estic seguint la dieta X [alcalinitzant/dels grups sanguinis/detox, de les fases lunars…]. Molt interessant el llibre d’aquest “ Health Coach” que m’estic llegint, t’explica la ciència que hi ha al darrere i tot té molt de sentit, és vital X [treure les toxines del cos / tornar a connectar amb els nostres ancestres / mantenir el Ph perfecte…].

 

Des de tot el meu respecte, m’alegro que t’interessis pel món de la nutrició i tinguis ganes de canviar d’hàbits i millorar la teva salut, però aquests tipus de dietes no estan basades en evidència científica ni dissenyades per un professional de la nutrició. Són pseudociència. 

Potser t’estan servint perquè t’ajuden a ser conscient de com t’alimentes o a adquirir hàbits més sans, però s’ha de vigilar, ja que moltes dietes d’aquest tipus poden provocar dèficits nutricionals importants a la llarga.

 

8.- Que no menges carn? Saps que X [les plantes també pateixen, eh / és molt perillós, segur que acabes tenint dèficit de ferro, proteïna, Vitamina B12… / l’altre dia vaig sentir un cas a la TV que els pares havien fet els seus fills vegans i van acabar hospitalitzats!]

 

Si un nen o adult s’alimenta a base de ultraprocessats (bollycaos, nocilla, sucs, iogurts ensucrats, patates xips…) ningú no diu res ni es fixa amb totes les deficiències nutricionals que pugui tenir i els efectes perjudicials per a la salut, ja que és una dieta “normal”. Ara, si algú decideix seguir una pauta alimentària diferent a la majoria, per exemple deixant de menjar carn o productes làctics, tothom es torna expert en nutrició i sap dir-te tots els nutrients de risc que et faltaran, tots els perills i els consells. 

Les pautes d’alimentació fora de la tradició poden ser xocants en un inici, sí, però hem d’aprendre a tractar-les des del respecte i la curiositat, no des de la reticència al canvi i des d’un posat a la defensiva. 

 

9.- X [introdueix qualsevol aliment] és bo o dolent? Fa engreixar molt, oi?

 

Una de les preguntes més repetides siguin fruits secs, la llet, els ous, els alvocats… pràcticament qualsevol aliment. Tothom vol una resposta clara, de SÍ o NO, però és que aquesta resposta no existeix. Si existís, seria tot molt fàcil: es penja una llista blanca amb tots els aliments sans i una negra amb tots els insans i tots els nutricionistes del món ja ens en podem anar de vacances!

La resposta adequada i que no em cansaré de repetir sempre serà “DEPÈN”. Depèn de molts factors: el teu objectiu nutricional, el teu estat físic, la freqüència de consum del producte, la quantitat que en consumeixes, les patologies, intoleràncies i al·lèrgies… No tot és blanc ni negre: ni aquell aliment que et venen com a “superaliment” serà la cura de tot els teus mals ni aquell altre aliment demonitzat et farà engreixar i perdre la salut irremeiablement perquè en mengis un dia.

 

10.- Ja, sí, sí, però és que a mi el metge em va dir X [qualsevol consell nutricional que es donava fa 30 anys o mite que ja ha estat rebatut]. O què, em diràs que en saps més tu que el metge?

 

Últim cas d’intrusió professional i aquest encara és més greu, ja que ve de part d’un professional sanitari en què la població sol tenir-hi molta confiança. Deixant a banda que hi ha professionals bons i dolents a tot arreu (tant metges com nutricionistes), hi ha molts metges de família i pediatres que no tenen informació actualitzada de nutrició i, per tant, perpetuen mites alimentaris. I no els culpo; ells han de tenir coneixement de molts àmbits, però no es pot arribar a tot, i precisament per això el món de la salut tendeix cada cop més a l’especialització i existeixen carreres més específiques com la de nutrició. Ara només falta que se’ns inclogui dins el sistema de salut pública als CAPS i que la població confiï en el nostre coneixement.

I fins aquí l’article d’avui. Vull aclarir que sé perfectament que cap d’aquestes preguntes estan fetes amb malícia, és normal que la gent tingui tots aquests dubtes amb tota la sobreeinformació i desinformació que corre per internet actualment. Jo per la meva banda des d’aquest bloc i des de l’instagram de @nutri_idees intentaré aportar-vos informació útil i rigorosa científicament per tal d’anar aprenent i gaudint de la nutrició i l’alimentació!

Fins aviat!