Inici Opinió Ens presentem (6/6)

Ens presentem (6/6)

407

Aquesta és l’última setmana que el grup CUP-Alternativa publicarà l’apartat “Ens presentem”. A partir de la setmana vinent dedicarem l’espai que El Butlletí cedeix als diferents partits polítics a altres qüestions però ens agradaria acomiadar-nos amb una “traca final”: avui, la sisena ronda de presentacions de les persones que conformen la llista electoral del grup i, aquesta mateixa setmana, la setena i última en forma de bonus track.

Avui toca parlar-vos de quatre persones més vinculades a la candidatura: en Joan Lluís, la Marta, en Fidel i en Pau, que van escollir fer-se una foto en l’escenari del Teatre del Casino Llagosterenc.

En Joan Lluís Ramos Mora és un veí de Llagostera, casat, de 78 anys. És químic jubilat i de la seva carrera professional en destaca, principalment, tres coses: el fet d’haver exercit en un organisme estatal, el d’haver estat professor ajudant a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i el d’ensenyar i dirigir nombrosos treballs guardonats amb premis CIRIT (un total de 8) i CSIC (1), en un Centre de Badalona. Sempre ha donat molta importància al tema polític i social, partint de la idea que “només es poden solucionar les problemàtiques a través de la mobilització de les persones i que, en aquesta solució de dificultats, la història ens ha ensenyat que sempre és més fàcil gestionar espais polítics reduïts (parlant en termes de pobles o nacions) que no pas grans”.

La Marta Prieto i Bayé va néixer a Llagostera l’any 1986. És Llicenciada en Història de l’Art i ha desenvolupat bona part de la seva vida laboral en el món de l’art i la cultura com a actriu, coreògrafa, professora, i, en menor mesura, directora de teatre musical. Justament els primers escenaris que va trepitjar van ser el del Teatre del Casino i el del Casal Parroquial i, per això, els assenyala com a culpables de les seves dèries artístiques i performatives. També ha exercit de tècnica teatral (disseny de llum i so), de locutora de ràdio, i s’ha fet càrrec de la programació teatral de diverses sales de les comarques gironines. Des que va assolir la majoria d’edat ha estat vinculada a diverses candidatures locals d’esquerres, amb ERC i després Alternativa, i afronta aquesta nou repte polític amb ganes de “fer valdre l’experiència adquirida al llarg dels últims 10 anys –i quins anys!– com a professional del món de la cultura i de l’ensenyament artístic amb l’ànim de fer una bona feina que reverteixi en el conjunt de la població”.

El Fidel Raluy Aranda va néixer fa 42 anys a Manresa, i des de ben jove va estar vinculat a diversos col·lectius de la seva ciutat. El fet de trobar una parella gironina amb família a Llagostera el va portar a establir-se al poble ara fa 14 anys. Li van oferir feina en un despatx d’arquitectura i des de llavors que es dedica a fer de delineant. Es declara amant de la cultura popular en el seu sentit més ampli, i la música és la seva manera de descobrir la diversitat que ens envolta. Ben aviat va anar descobrint que aquest és un poble viu, que compta amb un teixit associatiu vigorós (a Llagostera s’hi fan “coses”, que diria aquell) i amb un entorn que val la pena caminar o pedalar. Aquí a Llagostera hi va néixer la Bruna, la seva filla, fa 10 anys. Forma part del col·lectiu que, després dels fets de l’1 d’octubre, va començar a treballar per la formació, primer, de l’Assemblea local de la CUP, i després, va continuar en la confluència de la CUP amb Alternativa per Llagostera. Vol participar en la política local des d’una proposta sobiranista i d’esquerres, que busqui fer una política transparent, participativa i que no faci de la gestió pública una manera de viure. Espera que aquest projecte serveixi per posar l’accent, especialment, en “la lluita contra les desigualtats i la discriminació, les polítiques feministes i la cura del medi ambient”.

En Pau Rusiñol Gascons va néixer a Llagostera el 1996 i actualment viu a cavall entre el poble i la zona metropolitana de Barcelona on estudia el grau de Pedagogia, a més de treballar en el sector de la restauració i formar part de diverses entitats que conformen el teixit associatiu llagosterenc. L’educació, la cultura i les causes de caire social han estat un focus d’interès pel Pau des de l’adolescència. La llibertat, les lluites contra discriminacions per raó de classe, orientació sexual i color de pell, així com la cura del medi ambient i el feminisme són els motiu principals que el porten a sumar-se a la candidatura de CUP-Alternativa. En paraules seves: “cal un canvi a Llagostera, on les veïnes i veïns del poble s’apoderin, participin i decideixin de manera efectiva i real; on les institucions siguin una eina més d’aquest canvi necessari per esdevenir un poble més just i còmode per a totes”.

El lloc on s’han fet la foto, el teatre, funciona perfectament com una excusa: és part de l’edifici del Casino Llagosterenc, que s’erigeix com a emblema de modernitat en el que volia ser –i ho va aconseguir– el nou centre d’una Llagostera que havia crescut espectacularment en les darreries del s. XIX. Ens referim a l’actual Plaça Catalunya, començada a urbanitzar en la dècada de 1860. A finals de segle no existia encara l’edifici actual però sí que hi havia un primer edifici propietat del Casino Llagosterenc: el conformaven dos cossos connectats per un pati intern que ja contenien un saló-cafè, una biblioteca i una sala de ball polivalent que servia també com a teatre i cinema. Per tant, podem dir sense por a equivocar-nos que el teatre, i la cultura en general, han estat pals de paller d’una manera molt concreta de veure el món des d’una òptica moderna i molt pròpia dels inicis del XX.

Volíem reivindicar aquesta plaça, nascuda de la iniciativa privada d’Antoni Romeu el 1859, que aviat va esdevenir bressol de tanta activitat associativa, cultural, política i comercial que va canviar l’aspecte de Llagostera per sempre. Per això, ens semblava que bé mereixia una menció a part. Tot i que, sovint, la fesomia d’alguns indrets canvia radicalment en poques generacions, hi ha quelcom d’intangible que perdura. La Llagostera actual probablement tingui poc a veure amb la del senyor Romeu, però el gegantesc espai que va projectar (i fins i tot més) segueix observant el va i ve dels vilatans gairebé dos segles després.