Inici Opinió La incertesa, per fi

La incertesa, per fi

66

A Llagostera, en quatre dècades d’Ajuntaments elegits de forma democràtica, hi hem tingut un total de trenta-dos anys de govern convergent per vuit de l’Entesa, una agrupació d’electors formada pels partits d’esquerres i gent independent. Dades més que concloents pel que a la tendència local.

Però fixem, per un moment, la vista en els últims vuit anys. Jo ara en tinc vint-i-sis. He viscut dues eleccions municipals amb dret a vot: les de 2011 i les de 2015. Les primeres, amb un resultat digne de partit de futbol de pati d’escola en què els de 6è esclafen sense pietat els de 3r: 11 a 2. Una majoria descomunal dels convergents per davant d’un petit reducte a l’oposició (un regidor d’Esquerra i un d’Alternativa). Les segones, encara sota les sigles de CiU, que després de tants canvis de nom ens semblen les d’un fòssil d’una altra era, l’equip d’en Fermí Santamaría va aguantar amb facilitat i elegància l’ascens d’ERC (d’un a tres regidors). La majoria seguia —i segueix— essent molt còmoda: nou persones conformen l’equip de govern.

Ambdues cites electorals van tenir un punt en comú: el peix estava venut abans de les votacions. Tothom tenia clar qui governaria, només faltava saber amb quants. Si algú volia ser regidor d’alguna cosa ja sabia quina porta havia d’anar a trucar quan els partits sortien a la caça per conformar les llistes.

I enguany, què passarà a les eleccions municipals? Doncs si heu entrat a l’article pensant que jo en tinc la resposta, podeu tornar per allà on heu vingut. No en tinc ni la més remota idea. Puc, només, constatar un fet: no soc l’únic. I no és pas poca cosa. Els qui han participat en els dos últims comicis saben que això de no saber què diantres passarà, a Llagostera, ens ve de nou.

Tot pot ser. N’hi ha que diuen que la Pilar (JxCat) i el seu equip renovat sabran lligar curt els votants ferministes. D’altres, que en Toni (ERC) recollirà els fruits d’una oposició constant, perseverant i tenaç. I d’altres, en canvi, que la CUP-Alternativa compta amb una llista que respira aire fresc i amb un candidat, l’Enric, de gran eloqüència i trajectòria activista. Són, també, clars candidats a la victòria.

Que sigui el que Llagostera vulgui. Desitjo, en qualsevol cas, que els llagosterencs parem els peus a la ultradreta. No sé, tampoc, què passarà amb el PSC. Alguns consideren que al poble hi tenim un nucli dur que havia cedit el vot a en Santamaria, però que ara tornarà al seu cau d’origen. Qui ho diria, que encara avui hi hagi lloc per als llops amb pell de xai.

Qui sap. Després de tot, si una cosa tinc molt clara és que la incertesa, que tantes connotacions negatives pot tenir en altres àmbits, en campanya electoral és un símbol inequívoc de salut democràtica.