Inici Literatura El cementiri dels jueus

El cementiri dels jueus

167
Sant Cebrià de Lledó. Foto: Josep M. Viñolas Esteva.

Segons Elvis Mallorquí, se sap que a les Gavarres hi ha diversos cementiris que no depenien de cap església. Aquest savi ens dona notícia de cementiris d’aquesta mena al coll de la Ganga, a Sant Cebrià dels Alls (vora can Vergeli) i a l’indret de Banyeres (Sant Sadurní de l’Heura), entre can Boïgues i can Follia de Muntanya —cementiris que no han estat gaire investigats.

A mi m’agrada molt pujar a Sant Cebrià de Lledó (Els Metges), en on hi ha un altre d’aquests cementiris. Es tracta de la necròpolis o cementiri dels jueus. No cal dir que també pujo a Els Metges a dinar i a deixar caure els ulls des d’aquella talaia magnífica. Per arribar-hi, jo agafo el camí que comença al pla de Banyeres, de la banda de Sant Sadurní, vull dir, perquè la banda de Cassà me queda més lluny. Si fa bon temps, dino a fora, sota el lledoner majestuós. Si no en fa tant, dino dins, ran de la llar de foc.

Els Metges, Sant Cebrià de Lledó, veïnat de masies allomades, gavarrenc pur, joieja, des d’allí es veu el mar, des del cap Norfeu fins a Begur. En un llibre vaig proposar que fos una de les meques de l’Empordà Petit. És a dir, que tot empordanès que vulgui considerar-se’n de debò com a mínim hi hauria de peregrinar un cop a la vida i allí dalt, de genolls, prometre alguna cosa, la que sigui. A peu, hi hauria de pujar, i hauria d’entrar a l’església i reverenciar els sants metges asiàtics, els bessons Cosme i Damià. Bàsicament, perquè se’ls atribueix un miracle superlatiu, abans de ser assagetejats, lapidats, fuetejats, llençats a mar amb una pedra al coll i al capdavall cuits a la brasa. Un home blanc tenia la gamba gangrenada. L’hi van tallar i l’hi van substituir per la d’un home negre mort una mica abans. Guarit, el malalt bicolor va arribar a vell, i això, aquesta mena de coses no es poden menystenir.

Sants Cosme i Damià. Foto: Josep M. Viñolas Esteva.

Però jo deia de pujar a visitar el cementiri dels jueus. És a uns tres-cents metres d’Els Metges. Sortint d’allí, s’agafa la pista que va a Cassà i al final de la primera pujada, a mà esquerra, s’agafa un caminoi que, al cap de cent metres més, ens hi deixa. És un lloc per disparar la imaginació. Actualment s’hi veuen tres sepultures, totes tres encarades de llevant a ponent, però per tot arreu hi ha detalls (forats, pedregam) que indiquen l’existència antiga d’un cementiri més gros.

La imaginació: els experts diuen que aquesta mena d’enterraments, tan allunyats d’una església i situats en una elevació, són molt antics, d’abans de l’any 1.000, i que fins i tot podrien ser de l’any 500. Jo no sé res. Les tombes fa qui-sap-lo que van ser saquejades. En qualsevol cas, la idea de tenir els peus damunt de tanta història no pot fer mal a ningú.