Inici Opinió Dies de confinament

Dies de confinament

529

Entrem a la sisena setmana de quarantena. Proposo girar el focus cap a nosaltres, els adults, pares i mares de família (o no). Ja han passat cinc setmanes des que van tancar tots els centres educatius i moltes famílies s’han enfrontat a un primer desafiament: Què fer amb els nens?

Després va venir la declaració de l’estat d’alarma; el confinament, la reclusió. I les mil i una idees per fer amb nens. Manualitats, jocs, activitat física, recursos educatius, lectures, llistes i més llistes de cinema infantil… Per descomptat, els “grans” no ens quedem enrere i, de cop i volta, tot eren classes en línia de ioga, de cuina, de fitness, de ball, emissions en directe de persones conegudes, acudits, concerts, recitals de poesia, tallers de qualsevol activitat imaginable, etc.

En un tres i no res tot ha canviat. Ens tanquen les fronteres, els hospitals se saturen, ens limiten sortir als carrers i esdevé la histèria social. Hem esgotat les existències de mascaretes, els supermercats es buiden i les fake news creixen com l’escuma. Però, de sobte, ens adonem que trobem a faltar el que de veritat ens han arrabassat: el contacte real amb la gent.

Aquest virus ens ha ensenyat la fragilitat de la vida, que no som imprescindibles, que tot el que tenim pot evadir-se en qualsevol moment i que l’únic que pot fer-nos sortir d’aquesta situació és unir-nos. Unir-nos sense importar la raça, el sexe, la religió o les idees polítiques. Unir-nos com a persones i cuidar-nos.

La capacitat d’adaptació és una de les capacitats més importants de l’ésser humà, però també una de les més difícils de dur a terme. Hem passat d’un horari que ens feia córrer, on encaixar la diversitat d’activitats i perdre el menys temps possible entre una activitat i una altra, a una altra situació, l’actual, de confinament a casa, amb la qual hem canviat completament la nostra actitud respecte a les nostres tasques diàries. Ja no es tracta de córrer per arribar a tot, sinó d’aprofundir en allò del que disposem, del que tenim a la nostra disposició, i de mantenir una actitud positiva davant el confinament.

I el que principalment tenim a la nostra disposició és la nostra família, els amics, la gent a la qual apreciem i a nosaltres mateixos.

Amb la nostra família a casa tenim l’oportunitat d’aprofundir en la nostra relació emocional i personal amb cada un dels membres. No tots els moments seran bons però tenim més estones per mirar-nos als ulls i connectar, entendre amb una mirada, fer alguna cosa per aquesta persona que tant significa per a nosaltres. Redescobrir el plaer de menjar junts, fer el menjar preferit d’aquesta persona, jugar fins a cansar-nos d’aquest joc que tant agrada als nostres petits o fer-los descobrir el nostre joc preferit de quan nosaltres érem nens.

Per a algú de nosaltres també pot ser el moment de connectar amb si mateix i fer allò que sempre s’ha anat deixant per a un altre moment per falta de temps: llegir aquells llibres que ens fan volar a altres mons, llegir sobre un tema que ens apassioni i aprofundir en els coneixements que ens enriqueixen com a professionals, fer un curs online per aprendre a tocar un instrument o consumir cultura en línia en la varietat de plataformes que actualment l’ofereixen gratuïtament.

Aquesta és una oportunitat abans que s’acabi el confinament per redescobrir la importància de la salut i de compartir amb els que més estimem. També d’escoltar-nos a nosaltres mateixos, els nostres veritables anhels i afectes. Una actitud positiva davant el confinament i veure la part positiva de les coses i de les situacions ens ajuda a no llençar la tovallola. Podem lamentar-nos per estar confinats però també podem pensar que així, quedant-nos a casa, estem salvant vides, també les dels nostres éssers estimats.