Inici Cultura Cabaret eròticoliterari. Polvo automàtic

Cabaret eròticoliterari. Polvo automàtic

1971

Diumenge vinent dia 14 de juliol es celebra a Llagostera la setena edició del Cabaret Eròtico Literari.
Aquest acte, que es celebra a les deu de la nit al Parc de l’Estació, és un dels esdeveniments populars de l’estiu amb més èxit de públic.
Joves i grans s’apleguen en aquest espai a la fresca per escoltar una sèrie de textes eròtics que interpreten els actors declamant.
Enguany el grup Iogui Trio, amb un repertori de bossa nova especialment triat pels textes, s’encarregarà de posar-hi música.
El Cabaret va nèixer ja fa uns anys d’una idea conjunta de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament amb l’entitat Can Toni de les Eugues, ara desapareguda.
Es fa amb l’objectiu d’apropar al públic el gènere de la literatura eròtica, molt desconegut i sobretot d’aconseguir transmetre als joves la idea d’una sexualitat sana, neta, divertida i natural, allunyada de models més durs i sòrdids que tanta popularitat tenen a través de les xarxes.
Una novetat d’aquest any ha estat la doble publicitat que s’ha fet de l’acte, per una banda a través dels tradicionals cartells que s’han repartit pels establiments del poble i de difusió per les xarxes socials i per altre banda, a través d’una magnífica exposició deslocalitzada de fotografia eròtica del creatiu i fotògraf Sergi Oriola.
Per a veure aquesta exposició cal fer una ruta per 8 locals del poble, entre ells la Biblioteca, Cala Viudi i alguns bars. A cada local es pot veure una fotografia d’aquest artista que s’ha reproduït en format quadre.
Actualment organitzen aquest esdeveniment l’àrea de joventut i el col.lectiu K-BAR-eteris.

A continuació us adjuntem un text original d’en Joan Frigola llegit en el Cabaret de l’any 2017:

Polvo automàtic

 Carlota –

Llagostera m’ha donar el millor i el pitjor de la meva vida.

He viscut un any en el poble i puc assegurar que és inoblidable tot el que m’ha passat.

Vaig venir a viure de lloguer en un pis de la plaça, a sobre de la caixa. Jo treballava a Vidreres i la meva parella, que tampoc és de Llagostera, estava fent hores al Swing.

El pis estava molt bé de preu i vàrem fer un pas endavant en la nostra relació anant a viure junts.

Ramon –

Explica-ho bé. Tu vares voler anar a viure junts, a mi ja m’estava bé conviure el cap de setmana.

Carlota –

D’acord, però eres tu qui deia que ens compenetràvem sexualment a les mil meravelles.

Ramon –

Sí. I hem de ser honestos, al principi vàrem ser feliços. I de fet, ahir vares descobrir que encara podríem continuar el nostre idil·li amorós.

Carlota –

De cap manera!

Si tinguessis feina. En comptes de fer el llonganissa tot el dia a casa, t’hauries d’espavilar… De totes formes, ara ja és tard. El que va passar ahir no vol dir res.

Ramon –

El fet és que ahir, una setmana després que la Carlota em fotés al carrer. Vaig venir a fer una cervesa al Swing amb uns amics d’aquí. Cap a les 12 de la nit, els meus amics varen fotre al camp i jo em vaig quedar sense transport per tornar cap a Girona. Mentre estava fumant un cigarret assegut al monument als plàtans que hi ha al final de la plaça. (Ja és ben estrany que hàgiu fet un monument a les bananes aquí a Llagostera).

Carlota –

Són les quatre barres catalanes, soca. El cas és que jo havia vingut a acabar de recollir les meves coses del pis, quan al sortir vaig anar al caixer automàtic per treure diners.

Haig de confessar que per esborrar els records del pis, vaig encetar una ampolla de vi que ell havia portat (un Vega Sicilia Único que no sé d’on el va robar) i me’l vaig beure tot amb unes llesques de pernil Jabugo.

Ramon –

Ara entenc que estiguessis tant animada!

El cas és que la veig entrar al caixer, i jo al darrera.

Intento fer les paus i ella només em crida que foti al camp. Però m’ho diu sense fermesa, rient-se’n.

Carlota –

Sí. Estava animada. Quan el vaig veure, el vaig despullar amb la mirada.

Vàrem quedar-nos un moment callats.

El desig va fer-me trontollar de cap a peus.

Ramon –

Un instant callats va ser suficient per abraçar-nos. La morrejada va ser de pel·lícula, em sembla que vaig sentir violins i trombons de vares.

Vaig passar el llisquet per no ser interromputs i vaig arrancar-li la samarreta i els sostens per llepar-li i mossegar-li aquests mugrons deliciosos.

Carlota –

En un moment vaig quedar nua de cintura cap amunt. Aquest xupòpter llepant-me els pits com un nadó després de vuit dies d’abstinència.

Em vaig posar a cent. Li vaig treure els pantalons d’una estrebada.

Ramon –

Quan em va descordar els pantalons ja tenia una erecció majúscula.

Vaig arremangar-la i la vaig asseure sobre el caixer per treure-li les calces.

Ella es va recolzar sobre el teclat i va activar el modus so.

El caixer – 

INTRODUEIXI LA TARGETA 

Carlota –

 Siiiiii! Li vaig dir… introdueix, sis plau, introdueix.

I el vaig sentir dintre meu.

La fredor del ferro de la màquina al cul, contrastava amb el seu penis calent.

No és que estigués gaire còmode però avançava cap al orgasme, mentre amb les mans tocava el teclat del caixer.

El caixer –

DEUTSCHLAND.    SETZEN SIE DIE KARTE 

Ramon –

 No sé quines barraries en estranger deia el caixer, però les meves embranzides l’estaven excitant cada vegada més.

Els ous em topaven amb el ferro del caixer, cosa que m’ajudava a retardar el moment de escorre’m.

 El caixer –

TREGUI LA TARGETA I TORNI A INTRODUIR-LA , NO LA DETECTEM

 Carlota –

Jo si que la detecto.

No cal introduir res més. Ho detecto tot i més.

Siiiiiiii!

Vaig arribar a l‘orgasme quan l’idioma del caixer era el francès.

El caixer –

INSÉREZ LA CARTE

Ramon –

 Quan repetia en francès que introduís (ja no podia introduir res més) llavors em vaig córrer.

Trobo que hagués faltat: Su tabaco, gracias. I ens hagués passat dos cigarrets encesos.

Ens vam quedar un moment allà parats. Encara enganxats mentre respiràvem acceleradament.

El caixer –

VOL FER ALGUNA ALTRE OPERACIÓ

Carlota –

 No, gràcies.

No necessitava cap més operació, estava satisfeta, amb un somriure babau al rostre i encara abraçada a en Ramon i amb la seva polla minvant dintre meu.

Al cap d’uns pocs instants vaig reaccionar. Vaig mirar espantada per la finestra. Alleujada vaig veure que no hi havia ningú al carrer. Ens vàrem vestir amb rapidesa…

I aquí s’acaba la història d’amor entre la Carlota i en Ramon.

Ramon –

Carlota!

Carlota –

Digues.

Ramon –

Conec un caixer a la gran via de Girona que és una monada, i té cortines i tot.

Carlota –

Anem!