Inici General Ni un pas enrere

Ni un pas enrere

359

El paper de la dona en el món de la política local ha estat sempre molt escàs. Des de l’inici de la democràcia, únicament dues dones han estat alcaldesses, i cap de les dues han fet un mandat complet. I aquest no és un fet que es circumscrigui a Llagostera; és una realitat a la majoria d’ajuntaments catalans. Un producte més de la desigualtat entre homes i dones encara vigent ben avançat el segle XXI.
Esquerra, però, ha estat “un dels primers partits que ha assumit el compromís de fer llistes cremallera i que les dones tinguin igualtat d’oportunitats per participar a la vida pública i a la vida política “, segons va declarar Marta Rovira ja el novembre de 2017.
Fa quatre anys Esquerra Republicana es va presentar amb una llista on quedava equilibrada la quantitat de dones i homes presents, tot i que és ben cert que amb una col•locació on els tres primers membres de la llista (els que van sortir finalment elegits) eren homes. Una situació que vam intentar evitar, però la societat patriarcal ens tornava a ensenyar la seva cara més amarga. Cap dona de la llista d’Esquerra es podia permetre, en aquells moments, compaginar feina, família i un extra tan vocacional i esgotador com la política local. El relleu per motius personals d’en Quim Castelló “Esquilet” per la Sílvia Fà va compensar finalment aquest dèficit.
De cara a les eleccions del 2019 ha pogut ser una realitat la voluntat d’esquerra de participació paritària home-dona en la nostra llista. Hem fet, però, un petit pas més del qual ens sentim satisfets: tanquem la llista amb dues dones, trencant la cremallera en benefici de la presència femenina, amb la qual cosa comptem amb 13 dones i 10 homes.
Volem una república de dones i homes lliures, i aquesta és la nostra petita aportació per assolir-la mentre, per desgràcia, calgui aplicar les quotes per eliminar les desigualtats.
El moment actual, però, obliga a estar atents i a no conformar-nos amb l’establiment de quotes per posicionar-nos dones i homes en pla d’igualtat. La polarització del moment polític i social, en què diferents reivindicacions legítimes reclamades per la via pacífica es responen de manera violenta i reaccionària, ens ha de posar en guàrdia.
Hem d’estar amatents a les propostes de cada partit polític per deixar de banda aquells grups que es plategen un retrocés en l’àmbit de la igualtat de gènere. En el dret a decidir sobre l’avortament o el replantejament de la lluita contra la violència de gènere no podem fer ni un pas enrere. Al contrari, tenim moltes passes endavant a fer. Esperem que els plantejaments dels diferents grups que es presentaran a les eleccions que s’apropen ens permetin discernir els que representen un retrocés en una lluita justa i els que volen retornar a situacions afortunadament superades.