Inici Opinió I si el virus pogués parlar?

I si el virus pogués parlar?

402
Mapa d'expansió del coronavirus (16 de març).

Aquests dies de confinament es presten a la reflexió. Tenim temps. També, degut a l’aïllament i a la necessitat de tenir contacte i comunicar-nos amb els amics i coneguts, ens dediquem a entrar a internet i enviar missatges o rebre’n, de tot tipus. N’hi ha que ens desitgen un bon dia o una bona nit, n’hi ha que ens volen fer riure una estona, n’hi ha que ens volen ajudar a pensar i ens envien jeroglífics per desxifrar, n’hi ha que ens envien peces de música, fotografies, paisatges, etc. N’hi ha molts que parlen de què és i com ens hem de comportar davant del coronavirus.

Però, entre aquests missatges, hi havia un vídeo en italià que em va colpir especialment perquè fa unes reflexions a nivell global que jo subscriuria en la seva totalitat. Presenta fets i situacions  que en aquests moments s’estan donant molt majoritàriament en el nostre planeta i que afecten en la vida de tots els que hi vivim.

Un ésser viu mil·limètric s’ha estès per tot el món, sense fer fressa, i l’ha trasbalsat. M’ha fet adonar de la nostra insignificança com a éssers humans, però també de la nostra capacitat. Ha fet que em pregunti si sabem prioritzar, ser solidaris, viure una vida plena.

Aquest vídeo m’ha fet pensar i reflexionar sobre la VIDA en general i la vida que vivim cada dia cadascú de nosaltres quan tenim llibertat de moviments i “tot funciona”.

L’he traduït al català i us el faig arribar amb el desig que us pugui servir per reflexionar en aquests dies de confinament. El vídeo tenia imatges i música. Espero que vosaltres les hi podreu posar amb la vostra imaginació:

He reflexionat molt aquests dies, intentant trobar un sentit a aquesta absurda situació en què ens trobem de viure amb el coronavirus.

He imaginat que el virus pogués parlar, i m’he imaginat que ho pogués fer a través d’una carta. Aquestes són les paraules que se m’han acudit que escriuria:

Hola,

Soc el Covid-19. Molts de vosaltres em coneixeu simplement pel nom de coronavirus. I sí, ho soc.

Perdoneu-me per no haver-vos fet saber en quina data arribaria o en quina forma o amb quina força em presentaria davant vostre.

Per què soc aquí? Bé, diguem que soc aquí perquè estava cansat de veure com us agredíeu en lloc d’ajudar-vos. Estava cansat de veure com us destruíeu amb les vostres pròpies mans. Estava cansat de veure com tracteu el planeta. Estava cansat de veure com us tracteu els uns als altres. Estava cansat de veure els abusos, la violència i les guerres. Estava cansat de veure els vostres conflictes interpersonals i els vostres prejudicis. Estava cansat de veure la vostra enveja social, la vostra hipocresia i el vostre egoisme. Estava cansat de veure el poc temps que us dediqueu a vosaltres mateixos, a les vostres famílies i als vostres fills. Estava cansat de veure la vostra superficialitat, i de veure la importància que doneu a les coses supèrflues. Estava cansat de la vostra contínua i obsessiva cerca del vestit més bonic, de l’últim model d’Smartphone o del cotxe més bonic, només per sentir que així us realitzeu.

Estava cansat de les vostres traïcions, de la vostra desinformació. Estava cansat del poc temps que dediqueu a comunicar-vos personalment entre vosaltres. Estava cansat de les vostres lamentacions quan, sovint, no feu res per a millorar les vostres vides. Estava cansat de les discussions contínues entre els que governen i de les decisions equivocades que sovint tenen aquells que ens haurien de representar. Estava cansat de veure com la gent s’insulta i es mata per un partit de futbol.

Ho sé. Seré dur amb vosaltres. Potser massa, però no tinc consideració per ningú. Soc un virus. He volgut parar-ho tot. Sé que la meva actuació costarà vides, però vull que entenguem, d’una vegada per totes, que heu de canviar el rumb per al vostre bé. El missatge que us vull donar és ben simple. He volgut denunciar els vicis de la nostra societat perquè puguem eliminar-los.

Ho he volgut fer perquè entengueu que l’única cosa important i a la qual heu de dedicar totes les vostres energies és només una: “LA VIDA”. La vostra vida i la dels vostres fills, i poder fer allò que sigui realment necessari per a protegir-la, mimar-la i compartir-la.

Us he volgut el màxim de confinats, aïllats i lluny de casa, dels vostres pares, avis, fills i nets… perquè entengueu com és d’important una abraçada, el contacte humà, el diàleg, una encaixada de mans, una nit entre amics, una passejada, un sopar, una cursa pel parc o a l’aire lliure.

A partir d’aquests gestos s’han de reprendre tots els altres. Sou tots iguals, no feu distincions entre vosaltres. Jo he demostrat que les distàncies no existeixen. He recorregut milers de quilòmetres sense que us n’hagueu adonat.

Jo estic de pas, però aquest sentiment de proximitat i de col·laboració que ara s’ha creat entre vosaltres en molt poc temps haurà de durar per sempre. Viviu les vostres vides el més senzillament possible. Camineu, respireu profundament, feu el bé perquè el bé sempre se us retornarà amb interessos.

Gaudiu de la Natura, feu el que us agradi i us ompli, i creeu les condicions per no haver de dependre de res.

Quan ho podreu celebrar jo ja hauré marxat, però recordeu: no intenteu ser millors persones només per evitar la meva presència.

ADEU!!!