Inici Opinió Després del 26

Després del 26

430
Resultat de els eleccions municipals de 2019 a Llagostera.

Ara ja en sabem els resultats : els vots populars han atorgat a cada una de les candidatures un nombre de regidors determinat fins a completar els tretze del ple de l’Ajuntament. Es distribuiran de la següent manera: Junts per Llagostera, 5 regidors; ERC, 4; CUP-AlternativaPLL, 3, i PSC-CP, 1. Ciutadans i Som Catalans no han aconseguit el  suport suficient com per tenir representació.  Repassem també el nombre total de vots dels guanyadors:  JxLL, 1134; ERC, 1128; CUP-APLL, 796, i PSC-CP, 385.

Obertes, doncs, les urnes i coneguda la voluntat dels veïns i veïnes de Llagostera, començarà formalment aquest nou mandat amb la constitució de la Corporació, la presa de possessió dels nous regidors i regidores i, el que es fonamental, amb l’elecció del nou alcalde o alcaldessa. Aquesta sessió plenària, pública i solemne, està fixada pel dia 15 de juny.

Si bé la presa de possessió és un acte  de protocol, amb poc marge d’iniciativa més enllà de la formula més o menys florida que  faci servir cadascú per jurar o prometre el càrrec, l’elecció de l’alcalde ja té un caràcter intencionadament polític, i obliga a cada un dels regidors  a manifestar-se a favor o en contra: serà alcalde o alcaldessa aquell que en una primera votació obtingui la majoria absoluta del ple. En aquest cas, set o més vots a favor. Si no és així, ho serà directament el cap de la llista més votada en les eleccions. Per tant, si no hi han pactes alternatius, la Pilar Aliu serà la nova alcaldessa de Llagostera.

Ara bé, aquesta elecció no la podem deslligar  de la composició del que serà després tot l’equip de govern ni del repartiment posterior de responsabilitats entre regidories, ja que serà el conjunt del govern municipal l’encarregat de dur a terme la direcció política, la gestió i execució dels projectes i de les propostes dels propers quatre anys. Per poder-ho fer amb certa comoditat ha de disposar d’un suport suficient com perquè els acords que es proposin no siguin rebutjats en el plenari i es puguin tirar endavant.  D’aquí ve la conveniència de disposar d’un govern amb majoria, fort i cohesionat, que pugui comptar fàcilment amb set vots a favor.

Tal i com han anat els resultats, aquesta majoria sòlida només s’aconseguirà mitjançant pactes de mandat entre diferents grups. Les combinacions possibles són  diverses i alternatives i seran el resultat de les negociacions que es duguin a terme, que, per altra banda, estem segurs que ja s’estan fent, amb reserva i discreció. Això no vol dir que hagin de ser ocultes i hermètiques, negociacions de despatx, que en diguem, ja que la manera com es plantegin aquestes negociacions, quin paper hi tinguin els simpatitzants i col·laboradors o quina sigui la transparència i participació amb què es facin, ja diu molt de cada grup.

A sobre la taula hi ha, primer de tot, els programes electorals, el model de poble, les iniciatives i promeses, la compatibilitat d’idees, maneres i procediments. Combinar programes i arribar a punts d’entesa, amb criteris i prioritats compartides, serà el punt de partida. La força electoral obtinguda per cada grup és un altre element important per tenir en compte, i en aquest sentit, destaquem que entre JxLL i ERC hi ha una diferència mínima de tan sols sis vots.  Les afinitats personals, els trets individuals de caràcter, el famós factor humà, tenen també, esclar, la seva influència, si bé haurien de quedar en un segon pla.

El resultat d’aquestes negociacions pot ser un final amb  acord  o amb unes discrepàncies insalvables que no el facin possible. Fins el 15 de juny encara queden dies. En qualsevol cas, l’objectiu final ha de ser buscar el millor pel poble i pels veïns,  que no passi pel davant el repartiment de càrrecs o els interessos personals o polítics espuris que no venen al cas.

Els votants i electors hem fet la primera feina, ara toca als elegits traduir aquesta voluntat, respectar-la i articular-la en un exercici de govern estable, eficaç i coherent. Confiem en ells.