Inici Opinió “Castrum de Monte Accuto”: una fortalesa medieval perduda en el massís de...

“Castrum de Monte Accuto”: una fortalesa medieval perduda en el massís de l’Ardenya

262
Muralla del castell de Montagut. Foto: Pau Turon.

Encara que el castell de Llagostera és un dels edificis històrics més populars en l’àmbit local, en el nostre territori hi ha una altra fortificació medieval menys coneguda, situada en ple cor del massís de l’Ardenya, anomenada des de fa segles castell de Montagut. Un testimoni privilegiat, a pesar de la destrucció soferta amb el pas del temps, dels canvis viscuts en les nostres contrades durant l’Edat Mitjana.

“Ipso far”:

La primera menció escrita és de l’any 966 quan es parla d’un “ipso far” situat entre Tossa de Mar i Llagostera, des del qual encara avui en dia es té una espectacular vista del seu entorn. Un far en aquella època era una atalaia que protegia un punt d’interès estratègic, que en aquest cas era la costa compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar i els camins que per un costat unien aquestes dues poblacions i per l’altre comunicaven Llagostera amb les cales pròximes, usades durant segles com a ports naturals.

La raó que hi hagué darrere la seva construcció i la d’altres atalaies i castells costaners, com el de Benedormiens (Castell – Platja d’Aro) l’any 1041, era la de protegir el litoral marítim enfront dels continus assalts de la pirateria sarraïna, que entre els segles IX i X devastà profundament les costes catalanes, franceses i italianes. Algunes de les seves accions més destacables varen ser el saqueig de les terres empordaneses al 935 i els atacs contra els monestirs de Sant Feliu de Guíxols, al 965, i de Sant Pol de Mar.

Un castell feudal:

Durant els segles X i XI la societat catalana sofrí una sèrie de canvis socials i econòmics que desembocaren en el naixement del feudalisme, succeint paral·lelament el mateix fenomen a la resta d’Europa, un sistema en el qual la poderosa noblesa territorial subjugà mitjançant la intimidació i la violència a la nombrosa pagesia.  

Per protegir el seu recentment adquirit poder els aristòcrates feudals erigiren arreu del territori un nombre incomptable de castells, que tenien les següents funcions:

  • Militar: protegir i controlar els seus dominis.
  • Administrativa: era des d’on gestionaven les regions sotmeses.
  • Residencial:  servien com a llar pels diferents llinatges aristocràtics.
  • Simbòlica: recordaven a tothom qui era el senyor del territori.

Va ser durant aquest període quan un noble desconegut convertí l’antiga torre de guaita en un castell quan la rodejà d’una muralla, no se sap si per millorar la defensa de la costa o per sotmetre al massís al seu control. Tot i això amb el temps va ser aquesta darrera funció la que s’imposà, convertint-se el castell de Montagut en el lloc des d’on diversos senyors imposaren múltiples tributs i treballs als habitants de l’Ardenya – Cadiretes.

Gràcies a la documentació medieval coneixem alguns dels propietaris del castell, sent els principals els següents:

  • Berenguer de Ros: era un cavaller llagosterenc que l’any 1284 vengué el castell de Montagut a Bernat de Peratallada, hereu de la noble casa empordanesa dels Cruïlles.
  • Gilabert de Cruïlles: germà de Bernat de Peratallada, i sagristà de la Seu de Lleida, l’any 1330 donà la potestat a un parell de religiosos per vendre el castell de Montagut.
  • Gastó de Montcada: bisbe de Girona que a l’any 1330 feu donació franca del castell de Montagut, que prèviament l’havia comprat a Gilabert, al seu germà Ot de Montcada, que des de feia uns anys era senyor de Llagostera.

Abandonament:

A pesar de la imatge popular sobre l’Edat Mitjana, com un període d’estancament i d’autarquia, en realitat fou una època de canvis i innovacions a tots els nivells, entre ells l’econòmic. Mostra de la importància que tingué el comerç va ser l’aparició arreu del territori d’un gran nombre de mercats, entre ells el de Llagostera que naixé l’any 1324 i encara avui en dia se celebra setmanalment.

Aquest auge econòmic, i la creixent prosperitat dels pobles de la plana, feu que molts nobles abandonessin els vells castells de la muntanya a favor de les noves fortaleses i cases fortes aixecades a la plana, de caràcter més sumptuós i més adaptades a les noves formes de vida cortesanes.

Un cas similar succeí amb el castell de Montagut perquè si per un costat aquesta fortalesa, des de mitjans del segle XIV, entrava gradualment en la llarga nit de l’oblit i abandó, sent reclamada per la natura, per l’altre al mateix temps el castell de Llagostera, nascut l’any 1288, cada cop agafa més importància convertint-se des d’aquell moment en el centre administratiu des d’on es controlarà aquesta població i el seu territori.