Inici Opinió Uns Pressupostos coixos

Uns Pressupostos coixos

153

La presentació del pla de govern de fa unes setmanes ens deixava entreveure més ombres que llums en el si d’una coalició sense un model de present i sobretot de futur clar pel poble. Una sensació que creiem reforçada un cop presentats els pressupostos pel proper any. Aquests, especialment quan són els primers que es presenten en un mandat, haurien de ser fidels als compromisos adquirits durant la campanya electoral amb la gent del poble, els que t’han votat i els que no ho han fet. Creiem honestament que el projecte de pressupostos presentat no és fidel als compromisos, no és ambiciós en les propostes i no és més que la continuació que els presentats en el mandat anterior, els nostres, sense innovació i on les propostes estrella presentades durant la campanya electoral brillen per la seva absència. I no únicament no hi apareixen, sinó que també hi trobem a faltar de forma explícita projectes fonamentals en clau de futur per a Llagostera, com són actuacions importants en l’àmbit de la promoció econòmica o de la planificació urbanística.

La pujada d’impostos, que vam criticar per abusiva, no serveix ni per encetar els nous projectes que durant la campanya es van definir. On és el projecte del nou geriàtric? On és la participació ciutadana en la redacció dels pressupostos? I la tarifació social?

Ens trobem però amb un increment de les despeses de personal del 4% respecte al pressupost anterior, sense que els recursos creixin en la mateixa proporció, i per tant la capacitat d’inversió, el que mesura la capacitat de creació de riquesa per part de l’ajuntament, es vegi fortament reduïda. Com es pensa afrontar el projecte de construcció del nou geriàtric amb aquests migrats recursos, i com es vol mantenir els mínims d’inversió que garanteixin un creixement futur del nostre poble?

Si el veritable reflex de quin és el projecte del govern municipal el veiem en aquests pressupostos, ens trobem amb la gran paradoxa que se´ns ha presentat un pla de mandat amb múltiples accions que a l’hora de la veritat no trobem recolzades amb les respectives dotacions pressupostàries.

Prometre és senzill. Més difícil és aconseguir els recursos necessaris per dur a terme els  compromisos que s’han adquirit.