Inici Opinió Sex Education

Sex Education

197

Va ser l’11 de gener passat quan Netflix va estrenar “Sex Education”, una comèdia anglesa protagonitzada per Asa Butterfield i Gillian Anderson. Els personatges que interpreten, que són mare i fill en la ficció Jean i Otis,  vertebren una història coral que versa sobre l’adveniment de l’adolescència i tracta d’una forma desacomplexada, divertida i clara les problemàtiques més habituals (o no) entre els joves en edat de descobrir la seva sexualitat.

Fugint de típics i tòpics associats a les produccions de gènere juvenil, veiem com un jove verge i poc dotat per les relacions socials s’erigeix quasi involuntàriament com a guru sexual dels seus companys d’institut. Tot gràcies a la casualitat, a la insistència d’una companya, la Maeve, que veu que el jove Otis té un talent especial, i a la repetició d’alguns patrons que veu diàriament a casa, on la seva mare exerceix de terapeuta sexual.

És interessant com aquest pretext permet posar sobre la taula un seguit d’idees lligades al descobriment del món a través dels ulls dels més joves en el context d’una realitat hipersexualitzada i hiperinformada com és l’actual. Si bé per una banda es tracten temes eterns, com l’amor no correspost, o l’obsessió per practicar sexe a qualsevol preu, els embarassos no desitjats o fins i tot la fal·lera per col·leccionar parelles que semblen practicar alguns; per l’altra, també dona visibilitat a qüestions com les dificultats afegides amb què es troben a l’adolescència els homosexuals, els complexos físics relacionats amb els genitals (en aquest cas massa grans) o com s’han de gestionar els problemes de confiança personal en el si d’una parella. Cal fer un esment especial a un cas d’assetjament, en què un noi obsessionat per una companya no s’acaba d’adonar que té actituds més que reprovables i Otis li ha d’explicar per què els seus actes no poden ser definits com “amor romàntic”.

El protagonista és un personatge d’una espectacular profunditat tenint en compte que representa un noi de 16 anys. No és només el fil conductor a través del qual coneixem les històries dels seus companys d’institut i amics, sinó que, a més, constitueix un cas en si mateix. Ell és fill de dos reputats terapeutes sexuals i fa uns anys va viure el divorci dels seus pares. Des de llavors que conviu només amb la mare i ara li toca afrontar aquesta etapa vital de l’adolescència en un entorn ple de símbols sexuals, que ajuden al desenvolupament laboral de la seva mare però que no sembla que l’ajudin massa a ell. Se sent controlat i, fins a cert punt, castrat per la figura materna que, a més de ser l’únic interlocutor familiar del noi, és una especialista en tot allò que ell està aprenent a través de les experiències dels seus amics; i la seva gran desgràcia és que és un terapeuta sexual d’èxit però és incapaç de masturbar-se i ejacular. I això el té ben frustrat.

Al llarg de la temporada, que consta de 8 episodis, resol tan bé com pot els problemes dels altres, alhora que va adquirint capacitat per resoldre els seus propis. Al final de la mateixa costa reconèixer alguns dels personatges pels grans canvis que han patit però això no fa més que alimentar les ganes de veure què vindrà la temporada vinent, que ja ha estat confirmada.

“Sex Education” és una sèrie molt recomanable es tingui l’edat que es tingui. L’educació sexual és un tema de conversa relativament nou, i hi ha diverses generacions de joves que haurien matat per tenir la informació de la que es disposa actualment i, no obstant això, resulta preocupant veure com, d’alguna manera, la informació per la informació no ens fa més savis ni ens fa evitar els errors de generacions anteriors; i això ens hauria de fer reflexionar. Com és possible que, malgrat la quantitat ingent d’informació a través de mil canals, els joves d’avui siguin tan ignorants com els joves de fa 20, 30 i 40 anys?

Potser no arribaré a cap conclusió immediata, però espero que aquesta reflexió m’ajudi i també a vosaltres a fer l’espera de la segona temporada més curta.