Inici Política i Societat Parlem de POLÍTIQUES SOCIALS

Parlem de POLÍTIQUES SOCIALS

1959
Il·lustració: Nuri Font.

La conjuntura econòmica i les anomenades polítiques d’austeritat que ens venen imposades des de les diferents Admistracions, han provocat l’augment de les desigualtats, han accelerat la polarització social (fent que ja quasi no puguem parlar de l’existència de la classe mitjana) i que s’hagi estès el risc de pobresa i vulnerabilitat social. Des de l’Ajuntament tenim el deure d’agafar un paper plenament actiu, compromès i sensible en matèria de polítiques socials.

L’acció de govern que plantegem des de la CUP- Alternativa és que de manera ferma ens dediquem a contrarestar tant com sigui possible les situacions que generen desigualtat i evitar l’exclusió social. Tenim clar que el model que proposem ha d’anar més enllà d’una pràctica assistencialista basada en el repartiment de prestacions i que cal un reconeixement de drets socials universals i l’apoderament de la ciutadania.

En aquest article exposarem algunes de les principals idees que tenim des de la CUP-Alternativa en matèria de polítiques socials i ja us avancem que trobareu a faltar l’apartat d’habitatge. Ho farem més endavant amb un article a part, degut a la seva gran importància i l’impacte que està tenint en la nostra població.

Com a essència del nostre projecte, creiem amb la necessitat que s’incrementi el pressupost dedicat a polítiques socials i que s’apliqui un sistema de tarificació social per fer més just i equitatiu l’accés a serveis municipals i que ningú no quedi exclòs de cap servei per raons econòmiques.

Tenim clar que la nostra missió és anar més enllà de dur a terme polítiques i prestacions a curt termini per evitar l’exclusió social i, per tant, cal promoure projectes i serveis de caràcter preventiu que evitin que les persones caiguin en una situació de major desigualtat.  És important que els equipaments de Serveis Socials que es dediquen a atendre i acompanyar les persones siguin equipaments molt més dignes del que actualment són ja que, moltes vegades, aquestes instal·lacions són un reflex de la importància que se li dóna des de l’Ajuntament a l’atenció social. Ens plantegem la viabilitat de poder tenir la gestió municipal dels serveis socials per tal de poder atendre a les persones des d’una major proximitat i ser un agent actiu per transformar la societat.

Hem d’apostar per poder tenir més activitats i espais de caire intergeneracional, ja que amb estudis realitzats s’ha demostrat que és una font enorme de riquesa i benestar entre els diferents col·lectius, sobretot en relació a la gent gran. No podem oblidar que el nostre poble (com passa en la majoria de municipis) es va envellint i hi ha un gran volum de persones de més de 65 anys però que presenten unes necessitats ben diferents. Cal un projecte d’activació i diversificació d’activitats del Casal de Pensionistes adreçat a les persones que estan actives. Per les persones grans més vulnerables i/o dependents, és necessari que es garanteixi el bon funcionament de serveis residencials i sobretot impulsar l’atenció a domicili ja que, per la majoria de la població, la prioritat tant per les pròpies persones com pels familiars és poder continuar vivint a casa.

En relació a la ciutadania, cal establir mecanismes d’acció conjunta entre tota la població, per tal que tota persona que visqui a Llagostera pugui ser acompanyada a través del Pla d’acollida municipal i que es realitzin plans comunitaris per fomentar la participació i implicació de totes les persones residents al poble independentment del seu origen i de la seva situació administrativa. Només així, obtindrem un poble lliure de segregació. Cal abordar les desigualtats i conflictes d’abast mundial des d’una mirada internacionalista i apostem per destinar el 1% dels ingressos municipals a projectes de cooperació, continuar impulsant polítiques de cooperació directa a través d’ONG locals i plantejar nous agermanaments amb altres pobles vinculats amb els orígens dels nostres veïns i veïnes.

Pel que fa a la perspectiva de gènere i LGTBI, cal anar més enllà i treure aquestes polítiques de la Regidoria d’Igualtat. Implicar totes les regidories  és de cabdal importància per poder redactar un Pla d’Igualtat d’àmbit local i impulsar que la “taula de dones” esdevingui un espai per tractar i abordar temes vinculats a la dona. En relació als joves, és important realitzar tallers d’expressió afectivo-sexuals i garantir la tolerància zero envers la violència de gènere i altres actituds masclistes.

Els joves són doncs, una peça molt important per entendre quin poble volem i hem de promoure la participació, la formació i ocupació, i que tinguin espais per poder manifestar les seves inquietuds (artístiques, socials, culturals…)

Si parlem de polítiques socials i qualitat de vida, també hem de tenir en compte la salut des d’un sentit ampli. Des de l’Ajuntament hem de promoure estratègies de prevenció i que l’atenció de la salut s’ha de fer de forma individualitzada però sense perdre mai la perspectiva sistèmica (familiar i comunitària). A nivell concret, cal cobrir la necessitat d’accés al transport sociosanitari de moltes persones dependents i/o vulnerables que necessiten desplaçar-se per visites mèdiques o cures.

Tenim un compromís important amb les polítiques de seguretat. L’equilibri que hi ha entre dret a la seguretat col·lectiva i dret de les llibertats individuals és sempre controvertit. Cal integrar-nos en un paradigma més comunitari i apostem per la incorporació d’educadors de carrer, mediadors i agents cívics i fer que el model  de seguretat passi a ser preventiu i no reactiu.

Per acabar, hem de destacar que molts dels aspectes que hem tractat com joventut, gent gran, polítiques d’igualtat i LGTBI, participació, convivència i cohesió són eixos transversals que apareixeran al llarg de tot el programa ja que defineixen l’essència del model de poble que volem construir de forma conjunta.