Inici Opinió La sobretaula | Avortar és un crim?

La sobretaula | Avortar és un crim?

1364

La vaig mirar i em tornà un somriure càlid. Al Salvador, un company em convidà a reunir-me amb uns amics per maridar cervesa i debat. A la taula tan sols hi havia una dona. Ella. El seu rostre m’era familiar però no la reconeixia. Més tard li vaig preguntar a l’amic qui era: – Es Teodora, la compañera que acaba de salir de prisión condenada por abortar.

La salvadorenya Teodora del Carmen Vásquez esperava el seu segon fill amb il·lusió. Un dia, mentre era a l’escola on treballava, va tenir un despreniment i es va desmaiar. Quan va recuperar la consciencia la policia se l’enduia entre acusacions: “¿Por qué lo hiciste? Has matado a tu hijo”. D’això en fa una dècada, temps que ha passat a la presó juntament amb casi 30 dones, el moviment de les 17 y más, que segueixen captives per un delicte que no han comès. El Salvador; així com Nicaragua, Honduras, Haití, Surinam, Andorra i Malta; té una de les legislacions anti- avortistes més dures del món. Violència directa, cultural i estructural. Un atac als seus drets fonamentals. Les dones que pateixin un avortament espontani poden ser empresonades sota l’acusació d’avortament o homicidi agreujat i enfrontar condemnes de fins a 30 anys de presó. L’avortament no es legal per a víctimes de violació o tràfic de persones, quan la integritat de la mare està en perill ni quan el fetus té malformacions i no sobreviurà. Forçades a donar a llum, a criar, a morir en vida.

Recordo la Teodora compartint amb nosaltres i gaudint de la seva llibertat de nou, absolta gràcies a la pressió internacional i nacional però no declarada innocent. Carregant el dolor i l’estigma imposat per un Estat ultrareligiós i masclista que li ha robat una dècada que no podrà tornar-li mai. I recordant-la pensava: això no passaria mai a casa meva.

Oblidem la historia i per això seguim entrebancant-nos. A casa nostra també hi va haver moltes dones que van patir el mateix malson que la Teodora. N’hi va haver però les hem oblidat. Fins al 85 eren incomptables els avortament clandestins a través de mètodes casolans i sense supervisió mèdica que conduïen moltes noies a la mort ¿Una mort per salvar una vida? Una mort per evitar el captiveri. Durant el franquisme milers de dones van ser empresonades acusades d’avortar. L’any 1937, a la Segona República, Catalunya es posà a l’avantguarda d’Europa aprovant una llei que permetia a la dona interrompre l’embaràs un cop l’any de forma gratuïta. Però la guerra va sepultar les llibertats i la ministra de sanitat republicana Federica Montseny, impulsora de la llei i important defensora dels drets de les dones, va haver d’esperar 50 anys, fins al 1985, per veure com l’avortament deixava de ser un crim a Espanya i es legalitzava en cas de violació, malformació del fetus i risc per la mare. No va arribar a veure com es reconeixia el dret de la dona a interrompre l’embaràs lliurement al 1995. Des de llavors, i amb l’ascens del PP al govern, la persecució contra les nostres llibertats s’ha avivat. Començà amb l’amenaça fallida de Gallardón de reformar la llei per criminalitzar l’avortament i continuà al 2015 amb la llum verda del Congrés en favor de la reforma perquè les noies de 16 i 17 anys necessitin consentiment patern. Modificació que ha provocat un descens dels avortament en menors que els pot estar avocant a la clandestinitat. Quina serà la propera?

A Catalunya l’any 2016 es van registrar 19.661 avortaments, 551 al Gironès. Tabú? Tema de quantes sobretaules? Quantes dones coneixeu que l’hagin enfrontat? Cap? Estan a prop. El canvi legislatiu només ens va canviar l’etiqueta: d’autores d’un crim a víctimes d’un drama. Ens cal un canvi en la mirada: ni delinqüents ni víctimes. Dones lliures. Canviem la mirada i entendrem que mereixem. Sense judicis, sense estigmes, sense censura. Parlem-ne als nostres fills i filles, futurs defensors. Perquè, estem preparats per defensar els drets de salut sexual i reproductiva de les dones sigui quin sigui el nostre gènere? Estem disposats? La defensa de l’avortament es la defensa de la lluita contra l’apropiació del sistema productiu capitalista del cos de la dona. La resurrecció i l’ascens de la dreta i el feixisme a Amèrica Llatina i també a Europa es alarmant i el nostre cos pot ser el següent camp de batalla on continuar la guerra contra les nostres llibertats. Seguim desperts. Que no ens anestesiïn el sentit crític amb el verí de la religió. Que no se’ns torni a oblidar la lluita de moltes dones contra el patriarcat que ens escanya. No la oblidem, ni a ella ni a totes les nostres teodores. Que no se’m torni a oblidar la mirada de la Teo. Fins quant seguirà sent un crim avortar?