Inici Opinió La participació com a eina de propaganda

La participació com a eina de propaganda

344

El passat 16 d’abril es va fer una reunió del Consell de participació de les llars d’infants en què un dels punts de l’ordre del dia era aprovar la proposta de bases de la preinscripció i la matrícula per al curs 2018‐2019, és a dir, les normes com es regularan aquestes. En aquest Consell de participació hi ha representades les famílies d’alumnes, les educadores de les llars i representants dels grups polítics municipals.

Com en anys anteriors (amb l’excepció del curs 2017-2018) la proposta era prioritzar emplenar la llar d’infants El Carrilet i, en tot cas, si hi hagués més demanda de la que es pot encabir, augmentar les ràtios de les aules en un 10% i, arribat el cas, obrir alguna aula al Niu però sense servei de menjador ni de Bon dia.

Com anys enrere, la posició d’Alternativa per Llagostera va ser contrària a aquesta proposta ja que considerem que les famílies han de tenir dret a triar a quina llar d’infants volen portar els seu fills i filles i, per tant, apostem perquè el curs 2018-2019 s’obrin totes dues llars amb tots els serveis. Tot i que se’ns diu que això no és viable econòmicament, mai no se’ns han presentat els números que ho demostrin. Però el més important, i aquí és on rau la principal diferència entre la seva visió i la nostra, és que nosaltres veiem les llars d’infants com un servei públic on el servei que es presta a les famílies és el més important.

El contingut del Consell és només per posar-vos en situació, ja que el que volíem deixar palès és el que va passar durant el desenvolupament de la reunió. Quan va arribar el moment de fer la votació, 7 de les 10 persones presents amb dret de vot van votar en contra de la proposta d’obrir només El Carrilet, 1 es va abstenir i 2 hi van votar a favor (de l’equip de Govern del PDeCat).

Dos dies després, la Junta de Govern Municipal va aprovar aquesta proposta de bases que havia sigut rebutjada la nit anterior pel Consell. Val a dir que els consells de participació són òrgans consultius i no vinculants, però el fet és que el PDeCat no va fer ni cas de la decisió del Consell i va tirar pel dret. I no és la primera vegada que passa en un Consell de participació. El 2015, en una reunió del Consell Municipal de Comunicació, l’aleshores CiU ja va haver de fer piruetes legals per no perdre una votació que de facto van perdre per aclaparadora majoria.

D’aquesta manera entén el PDeCat la participació: com una eina de propaganda quan els òrgans participatius expressen la seva voluntat i, quan no, la cosa es queda en mera propaganda.

El cert és que alguns dels consells es reuneixen per pura rutina, d’altres perquè l’oposició demana insistentment que es convoquin, i d’altres ni tan sols s’han reunit mai.

Per a nosaltres la participació ha de ser un mecanisme per empoderar la gent, per fer-la partícip de les decisions que es prenen al municipi. Es tracta d’implicar la gent en la vida pública més enllà de votar cada quatre anys. La participació és cedir poder a la gent. I això els crea vertigen. En la participació s’hi ha de creure i s’ha de dur a la pràctica amb fets i mitjans. I sembla que això els fa molta mandra.