Inici Opinió Ens presentem (4/6)

Ens presentem (4/6)

456

Prosseguim amb les presentacions dels membres que configuren la candidatura de la CUP-Alternativa per Llagostera.

El lloc que han escollit per fotografiar-se aquesta setmana en Kissima, l’Imma, en Xevi i la Lluïsa, és segurament un dels més emblemàtics i concorreguts al municipi: el Casino Llagosterenc. Situat al bell mig de la Plaça Catalunya, des de la seva fundació el 1856 fins l’actualitat, ha estat un lloc cabdal per a la dinamització cultural i social del nostre poble. Neix en el marc del moviment associatiu que va viure la nostra població al segle XIX, vinculat sobretot a l’expansió de la indústria surotapera.

Parlar del Casino, a simple vista, vol dir parlar d’un conjunt arquitectònic noucentista. El seu arquitecte va ser Josep Esteve Corredor, deixeble de Rafael Masó. Tota la decoració és pròpia de formes classicistes però també hi ha influència de la maçoneria (de fet, molta de la simbologia resta oculta; cal una mirada força especialitzada per poder identificar-la).

A nivell sociocultural, l’entitat volia ser interclassista, però en aquells moments encara era dominada per la burgesia local i els menestrals, mancant-hi la presència dels pagesos i de les dones.

Els anys  20 i 30 del segle XX, el Casino va tenir un paper central en la vida de la nostra població, assumint l’organització de la Festa Major, muntant periòdicament vetllades i activitats de ball, cinema i teatre de l’època… Va tenir, també, una gran transcendència en relació a la llengua, ja que va apostar de manera clara per la catalana com a llengua vehicular en el si de l’entitat.

Amb el pas del temps, continua sent una entitat que no ha perdut la seva essència i es manté com a eix aglutinador de la vida cultural i associativa del municipi. Bona mostra d’això n’és el fet que, actualment, el Casino compti amb l’escola de música i dansa. De fet, d’alguna manera ha esdevingut el centre cívic del poble, l’espai per trobar-se tot fent un cafè amb gent de diferents edats i cultures, el lloc de pas per fer diferents activitats pels nens i nenes del municipi. Per tant, continua preservant el seu objectiu inicial d’esdevenir un centre interclassista amb gran activitat cultural i social. Desitgem que així es mantingui.

I reprenem el fil dels qui apareixen a la imatge. Si no els coneixeu, us expliquem -sempre començant per l’esquerra- qui són i què fan.

En Kissima Sillah va néixer fa 25 anys a Dingiri, un petit poble de Gàmbia. De nen no s’hauria imaginat mai una vida més enllà de la seva localitat, però les circumstàncies el van dur primer a Serrekunda, la ciutat més gran del país, i després molt més lluny: a Catalunya, concretament a Llagostera.

Ara fa nou anys que viu al poble i coneix bona part dels seus habitants, degut a la seva feina -fa de cambrer, precisament, al Casino Llagosterenc- i perquè és una persona oberta, molt integrada al municipi.

Només d’arribar va tenir clar que l’educació era el camí per millorar la seva vida i es va matricular a l’Escola d’Adults de Sant Feliu de Guíxols, on va fer uns cursos preparatoris per treure’s el títol de Graduat Escolar, que va acabar fent a través de l’IOC. Ara té en ment diversos projectes de formació personal i laboral.

El que més li agrada de Llagostera és la gent. Col·labora amb l’ONG Llagostera Solidària -que està duent a terme un projecte al seu poble de naixement- i també ajuda a persones que tenen dificultats per comunicar-se en català. Té facilitat pels idiomes i en parla uns quants: sarahule, bàmbara, fullah, mandinga, català, castellà i anglès. Dedica el seu temps lliure a l’estudi, a anar al gimnàs, fer esport i passar estones amb els seus amics.

Participa en la candidatura de la CUP-Alternativa perquè la gent que la configura té les idees molt clares sobre què ha de ser la política municipal.

L’Imma Vila i Prat va néixer a Sant Esteve de Guialbes fa 47 anys. Va passar un temps a Girona, on va estudiar un cicle superior  de Tècnic en serveis turístics d´agència de viatges a l’Escola d’Hostaleria i Turisme.

Ha treballat en diferents establiments d’hostaleria i, per raons de feina, va instal·lar-se durant 5 anys a Palamós. D’aquest període, ens comenta, neix la seva  afició pel mar. Apassionada del món de la restauració, labora des de fa temps en una empresa de Girona, torradora de cafès. S’ha anat formant com a barista professional, tècnica especialista en cafès, tes i altres ingredients que envolten aquest món tan ampli, i la seva tasca principal, actualment, és la de formació de baristes (cambrers especialistes en cafè). Per altra banda ha col·laborat en diferents cursos de reinserció laboral, fent formació en diverses entitats socials -com el Casal dels Infants de Salt, la fundació Ramon Noguera…- o a la gent inscrita a la borsa de treball de Llagostera.

La cerca d’habitatge la va portar a establir-se a Llagostera, on hi té una germana i on va néixer la seva filla ara fa deu anys. Al poble, amb la seva gent i el seu entorn, s’hi troba bé. Considera haver trobat un bon lloc on quedar-s’hi a viure!

Viatjar i descobrir món és una afició que li ve de lluny; tanmateix, per ser feliç, en fa prou amb una bona conversa.

Arrel de la coneixença d’un grup de persones que ella sent especial, es fa partícip del projecte en comú de la CUP-Alternativa, entenent-lo com una eina per aconseguir una política més justa i propera, model en el qual creu fermament.

En Xavier Navarro i Morera té 42 anys i treballa, des de fa molt, com a monitor de jardinera en un Centre Especial de Treball a la comarca del Pla de l’Estany. Va estudiar un cicle de jardineria a l’Escola Forestal de Santa Coloma de Farners.

Natural de Girona però amb arrels familiars maternes vinculades a Llagostera, la vida l’ha tornat al municipi, on s’hi va instal·lar de la mà de la seva parella, llagosterenca d’origen, ara fa 3 anys.

Des de l’adolescència, es manté estretament vinculat a moviments i organitzacions de l’Esquerra Independentista. Va formar part de Maulets des de l’any 92 -l’any de les olimpiades i en plena operación Garzón.  Va ser un dels fundadors de la CUP Girona el 2003 i, des de llavors, hi continua participant de forma activa. És membre del casal independentista El Forn a la ciutat gironina i soci d’Òmnium Cultural des de fa molts anys.

Quan va arribar a Llagostera, va participar de forma activa en la creació de la secció local de la CUP i, més endavant, es va unir al projecte CUP-Alternativa per Llagostera. “La política que fem va més enllà de presentar-nos a les eleccions, defensa la militància de base com a ciutadans que som per tal de poder desenvolupar un poble on sentir-nos a gust i, és clar, un país lliure”.

Intenta trobar un forat a l’agenda per escapar-se al camp, tant del Girona com del Barça, els seus dos equips. S’afegeix als qui els agrada viatjar, però no li cal anar lluny: en fa prou descobrint nous indrets per les Gavarres, l’Ardenya i la Costa Brava, tot caminant o fent ruta amb bicicleta de muntanya.

La Lluïsa Fuentes González no va néixer a Llagostera, però aquest no ha estat mai un impediment perquè es pugui sentir part de la “família del poble”. Li agrada dir que és de Capellades, el municipi de l’Anoia conegut per tenir una gran bassa d’aigua i un museu paperer -un dels pocs llocs on encara es fa el paper com antigament.

És periodista de professió i això, ens diu, potser fa que tingui un esperit crític molt acusat, que constantment estigui analitzant-ho tot. Tenia una espina clavada per no haver pogut acabar en el seu moment la carrera a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, ja que va trobar feina en una emissora de ràdio de Girona i això era el que sempre havia volgut fer. Aquí hi va estar treballant vint anys i va ser on realment va aprendre l’ofici. També ha col.laborat amb mitjans com El País, El Periódico, Rac1, Público, El Mundo i l’agència de notícies Europa press, entre altres. Ara, a través de la UOC, s’està traient l’espina clavada, ja que està a punt de finalitzar el grau de Comunicació que va començar fa uns anys en aquesta universitat a distància.

Es guanya les garrofes oferint, com autònoma, serveis de comunicació a empreses, associacions , institucions i particulars. El món de la comunicació és la seva gran passió.

Té dos fills dels quals, com totes les mares i pares, se’n sent molt orgullosa: una noieta que acaba de fer 18 anys i un noi de 23 que just s’ha emancipat. Ella es pensava que quan els fills fossin grans seria “lliure”, però… “ai senyor! què ingènua!”.

La Lluïsa es pensava que als seus 52 anys ja no hi hauria res que la sorprengués, però cada vegada entén menys coses d’aquest món. Considera que cal un canvi en molts aspectes, i que aquest ha de començar per un mateix.

En aquests moments sent la necessitat d’implicar-se en projectes que comparteixin la seva filosofia i d’aportar la seva petita col.laboració en equips tan engrescats i engrescadors com el de la CUP-Alternativa per Llagostera. En aquesta ocasió, l’uneix una amistat amb en David Parron i és per això que ha decidit embrancar-se en aquesta aventura que està convençuda que sortirà molt bé.