Inici General Un mal pressupost

Un mal pressupost

1561

El ple de pressupostos és al nostre parer un dels més importants de cada curs polític. És un bon indicador de quins models de poble defensem cada grup i el moment de poder fer un repàs exhaustiu a la feina feta i a la que es vol fer a curt, mitjà i llarg termini.

Si analitzem el pressupost 2023, veurem que els aspectes que criden més l’atenció son l’endeutament, la incapacitat per contenir la despesa corrent i l’absència de generació dels recursos necessaris per fer front a les noves necessitats d’inversió que requereix el municipi.

Els recursos que genera l’Ajuntament es mantenen sense creixement apreciable degut a la limitació que imposa la contenció de taxes i impostos derivada de l’actual situació econòmica i a un escàs creixement del ingressos. En canvi les despeses s’enfilen, essencialment, per unes polítiques d’increment de la despesa corrent, que no són noves d’enguany, però que en els pressupostos de 2023 amb la internalització del servei de neteja creixen de forma exagerada. Això fa necessari per quadrar un mínim pressupost d’inversió haver de recórrer a l’endeutament, ja que l’aportació de recursos propis de l’Ajuntament és mínima.

Aquesta crítica l’hem anat repetint en cada projecte de pressupostos, i volem reiterar  que no estem en contra de l’endeutament com a eina d’inversió al servei d’objectius rellevants. La nostra crítica es fonamenta en el fet que creixem en endeutament sense afrontar inversions transcendents.

El baix endeutament del que gaudíem el 2019, ens permetia contemplar el fet d’abordar operacions de crèdit per a projectes essencials per a Llagostera. I el que tenim pendent des de fa anys, per sobre d’altres necessitats, és l’impuls del nou geriàtric. Aquest objectiu, cada dia que passa més important, i en les actuals circumstàncies encara més urgent, únicament es pot abordar des d’una situació financera òptima.

Endeutant-nos, com estem fent en els darrers mandats, sense resultats notables, per sufragar una despesa que no és puntual, sinó que es convertirà en estructural per als anys propers, amb unes perspectives d’ingressos probablement congelades, ens obliguen l’any vinent i els següents, a mantenir-nos en la mateixa línia d’endeutament. I si la regla de la despesa, que estarà suspesa únicament fins al 2023, torna a ser d’aplicació, com ho farem en els anys posteriors per mantenir la mateixa despesa corrent que a la pràctica significarà limitar dràsticament la capacitat d’inversió?

Al 2023 es contractarà un nombre important de treballadors, entre altres per tal d’internalitzar el servei de neteja que ara presta una empresa externa. La internalització de serveis, com a objectiu que passa per sobre de qualsevol consideració sobre la qualitat del servei que reben els ciutadans, no creiem que sigui la prioritat que ha de governar l’acció de l’equip de govern. Si el que es vol és defensar els drets dels treballadors, l’Ajuntament té capacitat de negociació, i pot marcar uns mínims retributius a les empreses subcontractades, i fer garantir el respecte als drets laborals dels seus treballadors. La licitació de certs serveis contractant empreses externes no ha de significar necessàriament que es conculquen els drets laborals dels treballadors d’aquestes empreses subcontractades.

Creiem que no es fa una valoració objectiva del cost-benefici que tenen aquests processos d’internalització de serveis: ni pel que fa al cost econòmic, ni pel que fa a la qualitat del servei. L’experiència amb la internalització del servei de jardineria demostra a més que difícilment suposarà una millora del servei prestat, sinó tot el contrari. La substitució de les baixes del personal o el compromís de recursos per a dotar-lo de maquinària i equips tècnics, per exemple, son punts clarament negatius.

Pel que fa a la planificació d’inversions, creiem que és poc ambiciosa en el plantejament i molt deficient en l’execució. Ens trobem amb inversions que portem traspassant de pressupost en pressupost sense que mai s’acabin executant. Altres apareixen en un pressupost i sense que s’hagin executat, desapareixen del següent. Podem dir que aquest serà el mandat dels “projectes, projectes, projectes” perquè la llista d’intencions és llarga, però la d’execucions molt curta.