Inici Política i Societat La gestió i la transformació

La gestió i la transformació

67

Els plens generalment són buits. El seguiment del dia a dia de la política municipal, de la gestió quotidiana dels interessos col·lectius i projectes de futur, sembla que no s’estén gaire més enllà de l’entorn polític i personal dels que cada darrer dimecres de mes ens trobem per reproduir una cerimònia que és antiga però que es renova a casa sessió. I no obstant això, s’hi debaten i s’hi prenen decisions que ens afecten plenament. Encara que les competències siguin molt inferiors a les que voldríem i que els ajuntaments hagin de gestionar des de la distància curta amb un finançament clamorosament insuficient, les possibilitats de la política municipal s’estenen molt més enllà del que sovint es pensa. De fet, el municipalisme tal i com l’entenem, aposta per reapropiar-se de tot allò que altres tradicions polítiques han externalitzat i cedit a la mercantilització i per tant, aposta pel protagonisme de la gestió municipal.  A més de gestionar les competències i els afers diaris amb sensatesa i eficiència, des de l’empatia i la recerca contínua de la participació i responsabilitat col·lectives, també hem de procurar orientar-les cap les transformacions imprescindibles per a  la millora de els condicions de vida dels nostres veïns i veïnes. En el darrer ple es van debatre propostes de govern que mostren aquestes dues vessants.  Per una part es va aprovar l’expedient de contractació dels serveis de manteniment i d’eficiència energètica de l’enllumenat públic. Una licitació a llarg termini que ha de resoldre dues necessitats. Per una part avançar en l’eficiència energètica i per l’altra assignar les tasques de control i manteniment de l’enllumenat. La substitució de les llumeneres i el servei de gestió energètica comportarà un estalvi de consum superior al 75 %, que en l’actual context té més sentit que mai. A la vegada, l’empresa concessionària s’ocuparà de les feines de manteniment. Les ineludibles dinàmiques de la política municipal assignen a l’oposició la labor de buscar les debilitats de l’acció de govern. En aquest cas se’ns va retreure que abans d’optar per aquesta licitació, haguéssim intentat incorporar dos electricistes a la plantilla de treballadors municipals sense aconseguir-ho. L’anàlisi feta pel serveis tècnics havia acreditat l’estalvi i la millora del servei (a l’enllumenat públic i els equipaments municipals) que hagués comportat la incorporació de dos electricistes a la plantilla però finalment es va haver de descartar perquè cap treballador va optar a la places proposades. L’explicació és fàcil: des del moment en què es va plantejar fins al que es va concretar la selecció, el sector dels professionals de l’àmbit de les reformes i la construcció va experimentar un clar increment de contractacions i això va desanimar els potencials interessats. Val a dir, però, que tant en aquesta proposta com en les dues relacionades amb les polítiques d’habitatge, una vegada reeditada la ineludible escenificació del paper assignat a l’oposició, es van aprovar per unanimitat.

Les dues propostes sobre habitatge portades a Ple i finalment aprovades per unanimitat són, en primer lloc, la petició cursada a la Generalitat perquè, tal i com preveu la Llei 11/2020 del Parlament català, la nostra població sigui considerada una àrea amb mercat d’habitatge tens. Amb aquesta qualificació entrarien en vigor les regulacions i els topalls previstos per la llei i s’evitaria l’increment continu de les rendes de lloguer. Les motivacions són òbvies: el cost del lloguer en els darrers cinc anys a Catalunya ha pujat trenta vegades més que els sous i les dificultats per trobar una habitatge de lloguer a preu assequible no paren de créixer. Llagostera, de fet, acompleix dos dels tres criteris determinats per la Llei i cadascun és suficient per ell mateix. 

L’altra proposta va ser la incorporació d’un nou habitatge per destinar a polítiques socials. Des de l’inici del mandat, com és sabut, s’ofereixen diversos avantatges als particular que cedeixin habitatges a l’Ajuntament. Són: la garantia del cobrament de les rendes, l’exempció del 95% de l’IBI, la contractació d’una assegurança de multirisc i la possibilitat de subvencionar-ne la rehabilitació. Una aposta decidida que ens ha permès incorporar un nou habitatge al parc destinat a polítiques socials i que expressa clarament que, a més de la gestió eficient, tenim la voluntat de seguir impulsant polítiques transformadores