Inici Política i Societat Els consensos socials i els polítics

Els consensos socials i els polítics

232

Una de les diverses propostes que formava part de l’ordre del dia del darrer ple del mes de maig, era l’aprovació d’un conveni amb la Sareb per a la cessió d’habitatge destinat a lloguer assequible. Es va aprovar per unanimitat i l’oposició, generosament, va felicitar l’equip de govern per haver arrencat un acord que inclou la cessió de 6 habitatges. Deu ser un dels casos en què els consensos socials i polítics (com a mínim a Llagostera) van coincidir. No sempre ha estat així i no és així a tot arreu. No pensem que sigui aventurat afirmar que si en lloc d’un conveni haguéssim anunciat l’expropiació d’habitatges buits, també s’hagués aplaudit unànimement. 

En relació amb l’habitatge, l’especulació i la cobdícia del mercat han resultat tan devastadores, han fet tant de mal a les nostres societats, que els consensos socials arrosseguen consensos polítics i formacions que en principi i per principis són partidàries del lliure mercat, de les virtuts de la seva teòrica mà invisible i de totes les gràcies de l’oferta i la demanda, recolzen la intervenció decidida de la política pública en aquest àmbit. No en va, les lleis d’habitatge del Parlament català es van aprovar amb grans consensos. Un altre tema és el seu desenvolupament, la motivació i l’ordre que ocupa entre les prioritats de cada formació política. En aquest cas, però, fins i tot entre els que s’han deixat seduir pel bombardeig propagandístic a l’entorn de la presumpta plaga d’ocupacions, o els que lamentablement viuen experiències traumàtiques amb casos delinqüencials, en general s’acaba acceptant que la clau del conflicte és la concepció de l’habitatge com un bé especulatiu i no com un dret social. Aquesta és la lucidesa que reclamem quan es debat sobre projectes de futur i quan es parla del model de poble. Identificar les tendències sistèmiques que ens perjudiquen com a comunitat i impulsar polítiques decidides per combatre-les, això és el mínim que ens hauríem de proposar. 

En el mateix Ple es va incloure una modificació de crèdit per incorporar dues partides que ens permetin adherir-nos a l’AMEP i a l’AMAP, que són dues agrupacions de municipis: una per a l’energia púbica i l’altra per a l’aigua pública. Més enllà de les escasses possibilitats immediates de recuperar la gestió directa de l’aigua i arrabassar aquest servei bàsic de les lògiques del negoci i dels interessos de les grans corporacions, més enllà de les dificultats existents per aconseguir que la xarxa de distribució d’energia sigui de propietat col·lectiva i no dels oligopolis, la identificació de problemes que afecten la vida quotidiana de tots els llagosterencs i el model alternatiu que es proposa per primera vegada a la nostra població, és tan clar com necessari. També es va proposar i aprovar la incorporació a la plantilla de dues places d’oficial de jardineria i d’un peó per assumir directament les feines de jardineria quan finalitzi el contracte amb la Fundació Ramon Noguera. L’avantatge que comporta l’increment del temps de dedicació, que en l’actualitat és de dos peons a temps complert i un encarregat oficial només dues hores diàries i passarà a ser de tres persones a temps complert, és indiscutible i amb tota seguretat revertirà en la millora d’un servei que es va contractar a la baixa, escanyant el preu i infravalorant-ne les necessitats. Se’ns va retreure que no es renovés a una empresa social dedicada a la inserció de les persones amb discapacitat intel·lectual. Esperem poder demostrar durant el mandat que justament la nostra voluntat i la nostra aposta estratègica és la d’incrementar la col·laboració amb les empreses de l’Economia Social i Solidària. Per altra banda, les responsables de la Fundació, amb qui mantenim moltes línies de col·laboració i que tenen una important presència al nostre poble, han entès perfectament les raons de la nostra decisió. 

També formen part d’amplis consensos socials llagosterencs, i així es va reflectir en el sentit del vot, els dos darrers acords que volem destacar. L’aprovació de les bases de concessió d’ajuts a l’escolarització a les llars d’infants municipals, fonamentals per aconseguir la provisió no excloent d’un servei públic essencial i la moció contra la MAT. El proper mes de setembre s’acomplirà el vintè aniversari de la imposició de la Línia dels Gavarres. L’ús dels Mossos per protegir els interessos d’una gran companyia, la presa de consciència sobre la insensatesa d’un  model de desenvolupament que reclama continus sacrificis del territori i la força i la unanimitat de la mobilització que al nostre poble s’hi va oposar, expliquen perfectament el consens, la motivació i el sentit de la moció que es va aprovar.