Inici General Diferents nivells, mateixos principis

Diferents nivells, mateixos principis

116

No és cert que la política municipal comenci i acabi al propi municipi. Ni cert, ni factible. No ho és perquè vivim connectadíssims a realitats que s’agiten molt més enllà del nostre terme. A conflictes polítics, lluites per l’hegemonia, a models culturals, socials o econòmics que no es disputen exclusivament en aquest espai delimitat entre les Gavarres i Cadiretes i que, inevitablement, afecten la nostra vida encara que tanquem els ulls o fem el mort. Difícilment, per tant, les motivacions essencials que ens vinculen a la política municipal llagosterenca poden començar i acabar aquí. Al Ple de juny en vam tenir un exemple clamorós ja d’entrada.  Abans de començar-lo formalment, l’alcalde, en nom dels grups municipals de Junts, ERC i CUP-ALL, va llegir el manifest redactat per la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines. Ho vam fer commoguts i indignats pels fets que cinc dies abans, el 24 de juny, havien esdevingut a la frontera de Melilla.  La política sense principis morals, sense fonaments ètics, sense la defensa de la justícia i els drets humans no té sentit ni a les Banyaloques ni a Melilla. Els 37 morts, els retornats, els abandonats al desert, les imatges estremidores de brutalitat i crueltat són atribuïbles a la policia marroquina i la guàrdia civil espanyola com a executors directes, però la responsabilitat recau clarament en la política de fronteres de la Unió Europea. El manifest parla d’una massacre racista a les portes d’una Europa indigna i vergonyant, que no permet vies legals i segures i externalitza la feina bruta de contenció a països com el Marroc, Líbia o Turquia. També esmenta les declaracions menyspreables, indignes, del president espanyol Pedro Sánchez que va elogiar cínicament “l’extraordinari treball de les forces de seguretat marroquines” i, finalment, reclama un gir cap a una política internacional basada en els drets humans i no en els interessos comercials i geopolítics.

En un altre nivell i ja entre les propostes portades al Ple es va aprovar una modificació de crèdit que afecta múltiples partides del pressupost. El propòsit va ser el d’actualitzar la despesa prevista a les necessitats canviants d’una economia inestable que experimenta un increment continu del cost dels materials i subministraments, també el de desenvolupar algunes de les línies polítiques ja iniciades i aprofitar adequadament les possibilitats del romanent incorporant partides de despesa vinculades a actuacions ja previstes.

També es va aprovar amb els vots favorables de Junts, ERC i CUP-ALL una moció  donant suport  al manifest de l’acord social per a l’amnistia i l’autodeterminació. En relació a aquest moció des de CUP-ALL vàrem voler destacar que sorgeix d’un grup de treball autònom, plural i transversal format per trenta persones entre les quals hi ha la Doctora en Ciències Polítiques per la Universitat de York (Anglaterra)  Mònica Clua Losada, component de la nostra assemblea local i que formava part de la candidatura que vàrem presentar a les darreres eleccions municipals.  És un acord social que ara vol ser també un acord subscrit des del municipalisme i que persegueix recuperar una estratègia conjunta d’acumulació de força i capital polític per tornar a situar la reivindicació de l’autodeterminació i l’amnistia al centre de la política catalana. Al capdavall, el suport per a una i altra causa és àmpliament majoritari i mai ha deixat d’oscil·lar entre el 70 i 80% de la nostra societat.  L’octubre vinent serà el cinquè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. A l’actualitat més de 800 persones continuen amb causa judicial encara oberta (entre elles el llagosterenc Pau Sánchez). Arran d’aquelles fets, més de 2.562 persones han estat investigades, 7 continuen a l’exili i 65 han estat espiades per Pegasus i les estimacions més acurades estimen que, en la deriva autoritària de l’estat espanyol, més de 4.500 s’han vist afectades, comptant les 1066 persones ferides l’1-O. Per contra, cap responsable d’aquella violència policial ha estat condemnat sinó tot el contrari: tots han estat ascendits, guardonats i condecorats. Seguim vivint encara en una anomalia democràtica, en una excepcionalitat jurídica, penal, penitenciària i policial i la única resposta possible passa per recuperar la mobilització i una estratègia compartida. Aquest acord que ha de ser molt més que una moció, ens ofereix una oportunitat a la qual ens hem d’adherir amb entusiasme.