Inici Política i Societat ADAPTAR-SE I REINVENTAR-SE: El comerç de Llagostera davant la covid-19

ADAPTAR-SE I REINVENTAR-SE: El comerç de Llagostera davant la covid-19

205

Hem contactat amb la Unió de Botiguers perquè alguns dels comerciants del poble ens fessin arribar les seves experiències durant els primers mesos de pandèmia. Tot seguit trobareu la resposta espontània d’una mostra de comerços ben diferents: un supermercat, una joieria, una estètica i un servei de serigrafia. Tots viuen la pandèmia d’una manera ben diferent, i ens ho expliquen amb les seves pròpies paraules.

 

DES DE L’SPAR DE LLAGOSTERA TAMBÉ US DONEM LES GRÀCIES

Feia pocs dies que a l’Spar de Llagostera havíem reorganitzat la botiga i, de cop, va venir el confinament. Durant la primera setmana, la majoria de clients i clientes veníeu a comprar de tot, sobretot productes de primera necessitat, frescos i també paper de vàter. Però, miràvem que a les estanteries no hi faltés de res. A causa de la nova normativa, es feia cua de gent que s’esperava amb respecte i paciència. I, nosaltres, anàvem una mica estressats perquè, d’un dia per altre, ens vam haver d’acostumar a posar-nos guants, gel hidroalcohòlic, pantalla protectora i mascareta. Però, sentíem que havíem d’estar allà, que érem personal imprescindible. I els clients també ho enteníeu. Els més coneguts ens enviàveu missatges al mòbil amb el vostre suport. I, cada dia, quan plegàvem de treballar, ens fèieu un passadís de gent, ens aplaudíeu i ens donàveu les gràcies. Tot això no ho oblidarem mai. Ens vau fer costat en un moment molt difícil per nosaltres i sempre n’estarem molt agraïts. Gràcies també a tots vosaltres!

L’equip de l’Spar de Llagostera.

TOT I LES DIFICULTATS CAL SEGUIR ENDAVANT

No sé ni per on començar per explicar l’acumulació de situacions i sentiments barrejats deguts a la covid-19.

Han estat i segueixen estant uns dies, setmanes i mesos tan diferents al que estàvem acostumats, que se’m fa difícil normalitzar una situació tan anormal.

El fet de que d’avui per demà hagis de tancar el teu negoci, et trasbalsa i els primers dies no saps com gestionar l’acumulació de canvis que això suposa.

En el meu cas, jo tinc un centre d’estètica i treballo amb cita prèvia. Per tant ja tenia una sèrie de clients als que vaig haver d’avisar  que no podrien venir. I com que no sabia que al final tindria tancat dos mesos, quedàvem que en pocs dies ens tornaríem a veure….

Després tens uns proveïdors que t’han servit uns productes que s’han de pagar, però no tens cap ingrés. Comença el trencaclosques de com fer front als pagaments. Algun proveïdor t’ho aplaça, però passen els dies i has de tirar d’estalvis (destinats a altres coses) .

Però tot i les dificultats has de seguir endavant. Jo em vaig apuntar a totes les formacions on-line que vaig poder; cosmetologia, maquillatge, tècniques de massatge, xarxes socials… Tot el que em fes mantenir activa i preparada per tornar a la feina amb més eines per treballar millor.

Aquesta tornada va ser estressant, sobretot pel garbuix d’informació sobre quins protocols havíem de seguir. Al final vaig utilitzar el sentit comú i ara em sento tranquil·la amb les mesures adoptades al meu centre.

Gràcies a la confiança que m’ofereixen els meus clients i la seva responsabilitat, torno a treballar amb la mateixa il·lusió, intentant millorar dia a dia.

Dolors Pico Amat. Donna’s Estètica.

EMPRESA-SERIRODENAS (ROBA LABORAL, RETOLACIÓ, CARTELLS, LONES, SAMARRETES….) TOT PER A LA SERIGRAFIA!

Nosaltres com a taller i comerç hem sortit molt perjudicats (som autònoms). Hem tancat quan tocava i sense comandes noves. Quan vam poder obrir les novetats van ser mascaretes amb el logo i mampares. 

I seguim lluitant!

Salutacions

Montserrat Solà. Serirodenas.

 

DIUEN QUE ENS HAUREM DE REINVENTAR, DE QUINA MANERA?

Virus devastador a la Xina… Ui, iu…

Ja n’hi ha algun cas a Itàlia… Caram! A Itàlia?

Mira, un cas a Espanya… Ostres!

Primers casos a Catalunya…

Els primers ingressats a Girona… Merda!

Diuen que ens faran tancar, ai, vols dir, tan greu és tot això?

Tanquem una setmana, dues, tres, un mes, dos mesos i mig, mare de Déu, poc ens en sortirem.

Carrers buits, molts comerços tancats, gent espantada, estranya, futur incert,… Tornarem a obrir? Tornarà a comprar la gent? Podrem pagar? Tindrem diners per a viure? Viurem nosaltres o ens morirem com algun veí?

Diuen que ens haurem de reinventar, de quina manera?

Nosaltres només sabem fer de botiguers, uns botiguers que ens semblava que ja ho fèiem bé, uns botiguers que creiem que dominàvem bé els negocis, o força bé… Ens ho creiem, ingenuïtat en estat pur.

Tenim por… Ens necessitem.

Roser Noguera. Joieria Català.